Llogar a Lisboa
Habitatges d’una habitació per 1.100 euros, contractes de tot just un any i preus en escalada permanent; la situació a Lisboa és ja insostenible per als inquilins, convençuts que trobar habitatge és un luxe a l’abast de pocs.
La capital portuguesa, on estan censades poc més de mig milió de persones, viu una explosió immobiliària encoratjada pel creixement del turisme i la liberalització del mercat de lloguer, en constant ascens des de fa tres anys.
No sembla haver límit en els preus, que s’han incrementat en aquest temps un 47% al centre i que, només en el primer trimestre d’aquest any, van tornar a disparar-se un 20%; un treballador ha d’ara destinar la totalitat del seu salari al lloguer si vol aconseguir casa a la ciutat.
«La situació és límit. De fet, ja va passar el límit», assegura el president de l’Associació de Llogaters lisboetes, Romão Lavadinho, que afirma que, «considerant l’especulació que hi ha amb els lloguers, una pujada del 20% és fins i tot acceptable».
Ho explica amb un compte simple: el lloguer d’una casa amb tot just una habitació ronda els 1.100 euros a la capital lusitana, mentre que a la perifèria de la ciutat puja a 800 euros; amb uns ingressos familiars mitjans que no sobrepassen els 1.200 euros mensuals, l’habitatge es converteix en luxe per als lusitans.
«És completament impossible tenir persones que lloguin casa en aquestes situacions», indica Lavadinho, que xifra en «milers» els ciutadans que han marxat a la perifèria.
La situació, que afecta en major mesura a barris històrics com Alfama, s’ha estès a tota la ciutat, on han sorgit moviments socials en defensa del dret a l’habitatge com Habitar em Lisboa (Viure a Lisboa), composta per individus i associacions locals de diferents sectors.
Una de les seves portaveus, Leonor Duarte, sosté que el problema és molt més gran del que reflecteixen les ja preocupants estadístiques, i que ni els estrangers, en l’imaginari portuguès sempre més solvents, aconsegueixen pagar ara el que demanen els casolans, que pot ascendir a 2.000 euros per una casa de tres habitacions.
«Cal ser ric per poder pagar. La classe mitjana, els estrangers, ja no aconsegueixen pagar», insisteix Duarte, que descriu un escenari d’ordres de desallotjament diàries i la posterior aparició, després d’una reforma en profunditat, d’allotjament turístic o venda de luxe.
«Això no sortirà bé, és impossible que surti bé», augura, però mentre ella i molts altres esperen que la situació s’estabilitzi i els preus baixin una mica, hi ha qui han de prendre decisions dràstiques ja.
Ismael Marquês és un d’ells. Té des de fa 59 anys la seva sabateria al mateix local de 30 metres quadrats, pel qual paga 290 euros de lloguer.
El seu negoci arriba a la seva fi al novembre, quan ha de sortir del lloc per complir amb la voluntat del propietari, que l’ha «amenaçat judicialment».
«No ens sentim atemorits, però és molt difícil», explica Marquês, que després de tota la vida aquí no es veu amb forces per portar el negoci a un altre lloc; tampoc sap si podria pagar un altre lloguer que, amb independència de la zona en la qual s’estableixi, serà superior a l’actual.
Com ell, comparteixen incertesa els inquilins de l’edifici on regenta la seva sabateria, entre els quals hi ha qui ja ha promès resistència per no deixar casa seva.
«La revolta és gran», admet el sabater, perquè «no és possible aguantar-ho tot».
De moment, a Portugal els polítics han reaccionat aprovant al Parlament una mesura extraordinària que frena fins al pròxim març els desnonaments de majors de 65 anys i persones amb discapacitat superior al 60%, sempre que resideixin a l’habitatge des de fa almenys 15 anys.
Una mesura insuficient tant per a l’Associació de Llogaters lisboetes com per a la plataforma Morar em Lisboa, on es pregunten si arribarà aviat alguna solució definitiva per als que es veuen obligats a marxar.