Col·leccionisme
Dilluns de la setmana passada vaig assistir a l’acte commemoratiu dels 25 d’anys de relacions diplomàtiques entre Espanya i Andorra celebrat a la seu del Consell General. Per commemorar aquest acte, l’ambaixada espanyola va inaugurar l’exposició 25 anys de segells del Correu espanyol a Andorra i es va regalar a tots els assistents un llibre amb tots els segells editats durant aquests darrers 25 anys i dos sobres del primer dia amb els segells commemoratius dels 25 anys de la Constitució andorrana i els 25 anys de relacions entre Espanya i Andorra.
El regal, com a bona col·leccionista que he estat, i crec que en el fons segueixo sent-ho, em va agradar molt i va despertar en mi de nou el cuquet de revisar la meva mig abandonada col·lecció de segells –una afició que va despertar en mi el meu cunyat quan era una nena i que ara, com moltes altres aficions tinc una mica deixada per falta de temps.
El fet és que col·leccionar ens sol atreure i sempre que aquesta afició es conreï de forma controlada, resulta beneficiosa des d’un punt de vista psicològic, ja que permet desenvolupar habilitats i actituds molt positives per a les persones, com ara la constància, l’ordre, la paciència o la memòria.
El veritable col·leccionista sol ser extremadament ordenat, està motivat per la recerca, escull els objectes a partir de criteris personals i, sobretot, sent una gran passió per mostrar als altres el que considera el seu tresor, la seva col·lecció.
Després, hi ha les trobades de col·leccionisme on tots els aficionats acudim amb l’afany d’aconseguir els nostres enyorats objectes, mostrar les nostres col·leccions i establir relacions amb altres col·leccionistes. Jo, personalment, anava a totes les trobades que es realitzaven per la zona de Catalunya i passava unes jornades magnífiques en companyia d’altres persones que compartien la meva mateixa afició. Tant que em vaig aficionar a col·leccionar algunes coses més: calendaris de butxaca i pins.
Com el volum de les meves col·leccions començava a resultar molt exagerat, les vaig anar reduint a l’àmbit geogràfic d’Andorra i a alguns dels temes que més m’agradaven.
Actualment, em limitava a guardar el que trobava en una caixa sense col·locar i, aquests darrers dies, com ja he explicat, vaig tornar a això i em vaig dedicar a anar col·locant tot en els seus respectius àlbums, una tasca que em va portar moltes hores de les que normalment no disposo. Però, com és estiu i tinc menys feina, he aprofitat per fer-ho i així poder gaudir un cop més de la satisfacció d’admirar les meves col·leccions amb deteniment.
Bé, doncs això és tot. Ara, és possible que quedin de nou mig oblidades per un temps en algú racó amagat de casa meva, o potser, no. Mai se sap!