PUBLICITAT

Un país per a uns quants

Fa dies que hi ha una pregunta que em ronda pel cap: de veritat els polítics d’aquest país volen que Andorra sigui un bon lloc per viure? O és que en el seu concepte de país només hi ha lloc per a alguns? No puc deixar de donar-hi voltes i menys quan, il·lusa de mi, se m’acudeix voler canviar de pis. 


Tinc la sort de tenir una feina i un sou prou digne, que fins ara m’ha permès arribar a final de mes i de tant en tant mirar d’estalviar una mica. Però ara m’adono que tinc un problema: el meu sou no ha evolucionat com sembla que ho han fet els preus de tot allò que he de comprar i, especialment, els preus dels habitatges de lloguer. Cada vegada que sento que l’economia es recupera i que el mercat immobiliari va a l’alça em poso les mans al cap. Tinc la sensació que tornem a entrar en aquella bombolla que va esclatar en forma de crisi i de la qual tots vam jurar haver-ne après la lliçó per no repetir els mateixos erros. 


No em puc creure que per un pis (no sé si es mereix aquesta categoria) de 40 metres quadrats, si hi arriba, sense mobles, sense pàrquing i amb totes les despeses a part me’n demanin 600 i 700 euros. Potser aquells que manen s’ho poden permetre, però jo ja els dic que aquest preu no el puc pagar. I com jo, imagino que molta gent es troba en la mateixa situació.


Sembla que he d’estar tranquil·la, que el Govern ja ha previst un paquet de mesures per posar solució al problema. Però, oh! Sorpresa! La solució passa per afavorir la construcció? De què em serveix a mi que d’aquí a un parell o tres d’anys hi hagi més oferta de pisos i, potser (perquè vagin a saber què passarà amb l’economia) siguin més econòmics? El problema el tinc ara!


És per això que crec que els polítics haurien de mirar de baixar a la terra, trepitjar carrer, conèixer de primera mà quina és la realitat dels habitants del Principat i potser llavors s’adonarien que amb segons quines propostes només estan legislant per a uns quants. Que això que tots els anuncis que trobes de pisos posi «ideal inversors», potser és un problema. 


Com també és un problema haver d’escoltar la cònsol de la capital, Conxita Marsol, declarant a la premsa que està bé que es facin promocions de pisos de luxe perquè el que es vol són «residents de qualitat». Des que la vaig sentir pronunciar aquestes paraules que m’agradaria que m’aclarís a què es referia. Em podria definir què són residents de qualitat? Perquè si els residents de qualitat són aquells que poden permetre’s un lloguer de més de 1.000 euros al mes, crec que bona part dels que habitem aquestes terres ja podrem fer les maletes. Potser si molts dels treballadors que fan feines d’allò més dignes cobrant el sou mínim o poc més, gaudissin d’un salari «de qualitat», el que vindria a ser «just», que de veritat els permetés fer front a les despeses a final de mes, otro gallo cantaria, que diuen en castellà.


No em sembla normal que la gent hagi de marxar a la Seu per poder trobar un pis on viure sense deixar-se el sou en el lloguer. Com tampoc em serveix que em diguin que fora de les parròquies centrals encara es troben pisos a preus raonables. Perdó per voler viure al centre, a prop de la feina i evitant els desplaçaments amb cotxe! Des del meu punt de vista un país pensat per a tots no hauria d’expulsar part de la seva gent d’aquesta manera.


Potser la solució implicaria fer un canvi de mentalitat, apostar per un país de tots i per a tots. Que no s’espanti ningú quan alguns proposen que el Govern pugui intervenir en els preus. No és qüestió d’envair terreny que no toca, és qüestió de responsabilitat, de tenir cura dels ciutadans i de garantir-los, com toca, el dret a un habitatge digne, que em sembla que no és demanar tant. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT