La Bíblia i Chagall
La Bíblia, l’obra més llegida, traduïda a més de 2,5 mil idiomes diferents i més distribuïda arreu del món, és el llibre que va somiar i il·lustrar el pintor Marc Chagall a petició del marxant i editor francès Ambroise Vollard, els gravats del qual podem admirar durant tot aquest estiu al C.A.E.E.
En total són 105 gravats a través dels quals, en una visita nocturna guiada i no massa concorreguda, ja que era tard i plovia, la qual cosa va beneficiar als assistents, vaig poder recórrer i rememorar gairebé tota la història de l’Antic Testament com si l’estigués veient transcórrer en aquest mateix moment. Aquesta és la sensació que vaig sentir jo, que d’altra banda puc afirmar que sóc una gran coneixedora de la Bíblia. Però, Chagall, d’origen jueu, només ens delecta amb els seus magnífics i expressius gravats de l’Antic Testament, els primers dels quals pinta des de l’exili de la seva Bielorússia natal durant un període marcat per l’antisemitisme i l’amenaça de la guerra. Cal matissar que ni tan sols són tots. L’artista només escull per a la seva delicada tasca els passatges que més li agraden deixant de banda la resta. El que sí podem observar clarament és la influència que exerceix sobre ell la pintura de la seva terra amb la qual es reconnecta, a través de la llunyania, reflectint o deixant entreveure en la seva obra algunes de les marques històriques, artístiques i culturals més rellevants.
L’exposició abasta passatges del Gènesi, de l’èxode jueu, de l’apogeu d’aquest poble elegit per Déu a la terra promesa, etc., fins que arriba a les visions dels profetes que vaticinen de nou la seva decadència. Així, trobem il·lustrats episodis bíblics tan coneguts com el de l’arca de Noè, Samsó i Dalila, les dotze tribus d’Israel, les deu plagues d’Egipte i el judici de Salomó, entre d’altres.
Puc afirmar amb certesa que el gravat que més m’ha impactat —sempre des de molt petita quan anava a l’escola de les monges carmelites em fascinava aquest passatge de la Bíblia— és el de Samsó encadenat a les dues columnes al circ. Déu apiadat del seu dolor i volent castigar els filisteus, li torna per un instant la força i aquest bell i impactant moment queda plasmat en el gravat. Un altre gravat molt representatiu per a mi és el del judici de Salomó. La saviesa és una qualitat que em fa sentir admiració per les persones que la posseeixen.
Però, com se sol afirmar, sobre gustos no hi ha res escrit. De manera que us aconsello anar a visitar l’exposició i decidir quins són els vostres preferits.
Per acabar, només assenyalar que tant de bo tingués l’oportunitat de poder veure tota la col·lecció de gravats enquadernats junt amb els versicles que els acompanyen. Per a mi, seria molt emotiu!