Les amazones
Recordo que ja us havia explicat la meva experiència passada al Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida. En aquella ocasió, ja fa un parell d’anys, vaig anar a veure l’Antígona de Sòfocles i vaig quedar tan fascinada, tant de l’espai en què es representen les obres, el teatre romà de Mèrida, com de l’ambient posterior a l’obra, a més de ser una amant del teatre clàssic, que aquestes vacances vaig decidir repetir l’experiència i ha valgut la pena.
En aquesta ocasió, l’obra escollida ha estat Les amazones dirigida per Magüi Mira i inspirada en la Pentesilea de Von Kleist. Una tragicomèdia en la qual es representa l’enfrontament entre aquestes dones guerreres i els grecs que van a conquerir la ciutat de Troia. Pentesilea, reina de les amazones, s’enamora d’Aquil·les i entre ells neix la passió, fet que fa que esclati la tragèdia. L’heroi la correspon, però Pentesilea ha transgredit les lleis del seu poble i la fatalitat inevitable del destí vol que sigui castigada per això. Alienada entre l’amor i l’odi que l’envaeix cap Aquil·les que ja s’ha enfrontat a ella en una ocasió i l’ha vençut, quan l’heroi proposa un altre enfrontament, ella ho accepta. Aquest duel entre Pentesilea i Aquil·les ja apareix en la guerra de Troia. L’heroi clava el seu punyal al pit de la amazona, però sucumbeix davant el seu amor.
En aquest cas, al contrari, el dia del combat decisiu Aquil·les es llança als braços de la seva estimada a la recerca de l’amor, però aquesta, ofesa, li clava una fletxa al coll. La reina ha vençut, però quan s’adona de l’atrocitat que ha comès, desitja la mort i se suïcida.
Sens dubte, la història representada està basada en una antiga llegenda. Però, van existir en realitat les amazones de les que tots hem sentit parlar en algun moment de les nostres vides?
El seu mite ens fascina. Dones guerreres, amb un sol pit, que amb la seva força, es rebel·len al poder dels homes. Que només engendren els fills amb els guerrers que elles mateixes han vençut en el combat per tal de mantenir la seva estirp. Els nens moren, només les nenes poden sobreviure i l’amor entre homes i dones queda totalment prohibit.
Ja l’historiador grec Heròdot les situava en una regió fronterera amb Escitia al territori de Sarmacia, però la tradició posterior, les va situar a Àsia Menor. Diodoro relata la història d’Hèrcules derrotant a les amazones a Temiscira. Filòstrat les situa a les muntanyes Taure. Amiano a l’est del riu Tanais, com veïnes dels alans i Procopio al Caucas.
Actualment, hi ha estudis, com el d’Adrienne Major, que indiquen que les amazones sí que van existir. Però que desmenteixen el principal mite associat a elles: que es tallaven un pit per poder utilitzar millor l’arc. Hagin estat reals o un fruit de la mitologia a mi la seva història contínua semblant-me molt interessant i captivadora.
Per acabar, us recomano a tots viure l’experiència d’assistir a una representació al Teatre romà de Mèrida i, després, prendre una copa al Lounge Bar situat en els seus jardins, tot això sota el cel blau de l’estiu i les estrelles.