PUBLICITAT

Elvas, Portugal

En aquest article continuaré parlant dels llocs que vaig visitar durant aquestes últimes vacances. Així que, en aquesta ocasió, li ha tocat a la petita ciutat portuguesa emmurallada d’Elvas. Però, abans de comentar totes les belleses que amaga, només tinc una cosa a objectar; els seus carrers de pedra no estan massa nets.
Elvas, reconeguda com a patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2012, conserva les majors fortificacions abaluartades de tot el món, constituint així un magnífic exemple de l’arquitectura fortificada de l’Edad Moderna. Tot això es deu al fet que Elvas va ser al llarg dels segles una ciutat històrica i estratègica en la defensa de Portugal a tan sols unes passes de l’enemic.
Ja en la meva primera visita a Elvas, havia visitat el Forte de Santa Luzia. Un fort que es va començar a aixecar el 1641 –arran de la Guerra de Restauração–, sota la direcció de Carles Lassart, enginyer major del Regne, pertanyent el projecte final al jesuïta holandès João Pascacio Cosmander, enginyer militar, matemàtic i arquitecte, principal dissenyador de les fortificacions alentejanes del segle XVII. El 1648 ja estava acabat, tot i que des de 1644 ja prestava importants serveis de defensa.
Aquest fort consta de tres fossats successius, posseint l’exterior tenallat abundants coves de llop –pous dissimulats amb cobertura vegetal i dotats a l’interior de llances de fusta per atrapar els assetjants–, quatre tambors i un reducte angular. El segon posseeix dos revellins i s’observen portes dobles col·locades després del primer i el segon fossat, amb redient la interior. I, finalment, al tercer hi ha un baluard a cada angle del polígon rectangular interior. La fortalesa culmina amb la Casa del Governador, situada al centre, amb amplis miradors i llanterna.
Ja passejant pels seus carrers no cal deixar de visitar la Font de la Misericòrdia, inaugurada el 23 de juny de 1622, dia en què Elvas va tenir aigua per primera vegada, la qual va ser portada fins a la ciutat pel grandiós Aqüeducte de Amoreira de set quilòmetres i mig de longitud, construït al segle XVII amb l’objectiu que la ciutat pogués assegurar-se el subministrament d’aigua durant els setges. Avui podem visitar aquesta font a la plaça 25 d’abril on es va col·locar el 1951.
Elvas resulta un escenari ideal per caminar sense rumb pel seu centre històric el qual és ple de carrers estrets que travessen una infinitat de places. A la de la República, eix central de la ciutat, es troben l’ajuntament, l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció, antiga seu episcopal i la catedral d’Elvas construïda a la fi del segle XV i en la qual encara es poden observar trets de l’estil arquitectònic manuelí, com la porta lateral d’entrada al temple.
Finalment, travessant l’antiga porta de l’alcassaba, arribarem al castell d’Elvas i des dels seus miradors podrem gaudir de les millors vistes panoràmiques de la ciutat i els seus voltants. I, tot això és només un petit resum de tot el que podreu visitar a Elvas, però sobretot, no oblideu tastar, entre altres plats típics de la zona el «borrego assado no forno» (xai rostit), les «migas à alentejana» i el bacalhau dourado (bacallà daurat). Segur que us agradaran!

Comenta aquest article

PUBLICITAT