PUBLICITAT

Mare de Déu de Meritxell: símbol religiós o identitari?

Fa temps unes paraules del mossèn Josep Chisvert de Sant Julià de Lòria em van fer reflexionar sobre la percepció que tenim els ciutadans de la Mare de Déu i la meva pregunta va ser: Meritxell és un símbol religiós o identitari? Durant la meva recerca d’informació sobre la festa de la nostra patrona nacional, al llarg d’aquests últims anys, vaig trobar una pregunta força similar en alguns suplements de la premsa andorrana: «És una festa majoritàriament política o religiosa?». Aleshores, l’any 2000, la majoria dels enquestats van contestar que la consideraven més religiosa. Però molts d’altres també van precisar que, per ells, inclou els dos conceptes. Fins i tot, també hi trobem alguns incisos que, fent referència als polítics, diuen que «ni ells ho saben!». Suposo que aquesta ambivalència o ambigüitat de la festa es basa en el fet que durant anys la festa de Meritxell va ser la festa nacional i que els polítics ja aprofitaven aquesta data de replegament popular per fer passar els seus missatges polítics. N’és un exemple la celebració de l’any 1980, quan els discursos dels representants públics reflecteixen el malestar general pel retard en els treballs per a la reforma dels òrgans institucionals. Després de la missa solemne, el síndic general d’aleshores, el senyor Estanislau Sangrà, va pronunciar un discurs reivindicatiu de canvi polític i d’independència,  en el qual va reclamar a crits als representants dels coprínceps presents al claustre la remodelació de les institucions. 
El senyor Francesc Cerqueda Pascuet, síndic general del 1982 al 1989, va admetre, en una entrevista el 2005, que: «Els discursos no eren precisament protocolaris sinó més aviat reivindicatius dels problemes del moment». I que, fins i tot, en «alguna ocasió mossèn Ramon, en la seva homilia, trepitjava part del contingut dels nostres discursos posteriors».
El 1986 hi van haver moltes crítiques a l’excessiva politització de la diada. Per aquesta raó, l’any 1989 es van eliminar els discursos oficials del programa d’actes. Sembla que ja fa uns quants anys que la tradicional festa de Meritxell ha adoptat un caràcter més religiós, festiu i social. A més, tenint en compte que, amb la promulgació de la Constitució i en coherència amb el nou sistema, la Diada Nacional de màxim pes institucional semblava destinada a passar al 14 de març. Ha estat així gairebé des d’un punt de vista protocol·lari. No obstant, els actes públics, solemnes i breus no tenen la capacitat de convocatòria popular que té la festa de Meritxell. De totes maneres, i després de llegir les salutacions dels quatre representants institucionals, publicades pels mitjans de comunicació els últims deu anys, jo diria que encara hi continua havent força contingut polític… Un exemple recent, l’any 2015, es pot trobar en la salutació del cap de Govern, el senyor Antoni Martí Petit, en què es pot llegir: «Sense les reformes no hauríem tingut marge de maniobra (...)».Aquest missatge sembla més aviat un acte de contrició o una justificació de les reformes, fortament contestades per una part dels ciutadans. Fins i tot, el 2013, el copríncep d’Andorra i arquebisbe d’Urgell, el senyor Joan-Enric Vives i Sicília, va advertir d’una possible crisi institucional si Andorra legalitza l’avortament. Per consegüent, entre missatges polítics i fragments de goigs, és comprensible que alguns ciutadans no ho tinguin gaire clar. 
Però tornem a la meva pregunta: Meritxell: símbol religiós o bé identitari? Aquesta va ser la resposta del mossèn Ramon: «Va més enllà de la identitat religiosa! Com deia Sant Bernat, Per Mariam ad lesum, és a dir, a través de Maria som portats a Jesús. Jo estimo la Mare de Déu! La religiositat és expressar la seva identitat. Què significa religió? El terme religió prové del llatí religere, que, prové del verb religare, que significa unir, lligar. En primer lloc, l’amor, que és la identitat, en segon lloc, l’abraçada, que és la religió, i, en tercer lloc, el fill, que és la responsabilitat». I, va evocar una altra figura femenina bíblica, Maria Magdalena. Així, segons mossèn Ramon, l’església ha de ser més «femenina», ja que l’endarreriment amb relació a la presència de les dones en aquesta institució és un dels pecats de l’església. Tenint en compte que Jesús va «aixecar» Maria Magdalena i la va acceptar en el nucli dels apòstols. 
La religió compleix una funció socialitzadora. D’aquí ve que diversos enquestats com, per exemple, el mateix mossèn Ramon o l’artista Sergi Mas, parlin de la necessitat que els joves o els ciutadans tinguin els seus símbols. E. Dukheim, des d’una perspectiva funcionalista, defensa que no hi ha, ni hi pot haver hagut, una societat sense religió. Els diferents sistemes simbòlics de la religió compleixen la funció social de donar sentit a l’existència individual i col·lectiva de l’ésser humà, i de reforçar el sentiment de solidaritat i cohesió social. La religió simbolitza, d’aquesta manera, la consciència que la societat té de si mateixa, com una entitat irreductible. En aquest sentit, la Mare de Déu de Meritxell, va assumir aquest rol de punt d’unió, de formació d’una sobirania quan, el 24 d’octubre de 1873, el síndic major d’aleshores, Nicolau Duedra, en plena crisi del ferro «consigna el fet que Nostra Senyora de Meritxell és considerada per a les Valls d’Andorra Patrona i especial protectora seva, des de temps immemorial» en part per evitar que hi hagués gent que marxés.
També em va interessar tenir l’opinió de mossèn Josep Chisvert, que em va contestar: «La imatge de la Verge de Meritxell per a qui no és creient tan sols és una imatge artística romànica per contemplar com qui contempla una obra d’art en un museu. Per als qui som creients, la talla de la Verge de Meritxell és la imatge que ens evoca a la Mare de Jesucrist, la Mare de Déu. La Verge que protegeix el poble andorrà i el seu santuari, punt de trobada de la comunitat cristiana que celebra la Fe. Ella ens acull, ella ens protegeix. A ella venim per presentar-li les nostres pregàries». Aquesta intrínseca relació que hi ha entre la Mare de Déu de Meritxell i el poble andorrà em va fer pensar en la teoria de Jung sobre els símbols. Per a Jung, els símbols culturals, són imatges col·lectives que, partint de les mateixes arrels, han estat elaborades i modelades per la imaginació de cada poble. 
Vaig presentar aquesta qüestió a un nombre determinat de gent del meu entorn i una bona majoria va contestar: «Ambdós, símbol religiós i identitari!», però basculant més cap a símbol identitari. Així doncs, si comparem aquesta resposta amb l’opinió dels enquestats l’any 2000, podem constatar una certa evolució de la imatge que els ciutadans tenen de la Mare de Déu de Meritxell. Com va precisar un dels meus enquestats, cada vegada és un símbol menys religiós i més identitari, com l’evolució de la societat, ja que, cada vegada més, les generacions joves es defineixen majoritàriament com a agnòstiques o atees. 
I com va afegir un dels meus exalumnes: «Recordem que, a més de ser la Patrona del Principat d’Andorra, la data de Coronació de Nostra Senyora de Meritxell, el 8 de setembre de 1921, marca dos punts identitaris: l’estrena i adopció de El Gran Carlemany com a himne nacional i la consolidació del 8 de setembre com a Festa Nacional Andorrana».
En definitiva, símbol religiós o bé símbol identitari, conceptes probablement indissociables en la imatge de la Mare de Déu de Meritxell, tan arrelada en la formació de l’Estat de dret i independent que és avui Andorra. Cal dir que la part d’universalitat de tot símbol es troba en el fet que qualsevol persona, independentment de llur país, llengua, cultura o religió, pugui a través d’aquest símbol, entre d’altres:
-- Accedir a l’infinit o a Déu. 
– Cercar suport en els moments difícils. 
– Cercar una reconstrucció emocional, religiosa o identitària.
Amb espiritualitat i/o patriotisme, Meritxell, Verge Santa, vulleu-nos sempre ajudar. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT