PUBLICITAT

Confiem, perquè treballem

Just amb l’estiu acabat d’estrenar, fa prop de tres mesos, el Govern anunciava que havia tancat l’acord en el capítol sobre la lliure circulació de mercaderies. La imatge del director executiu per Europa i Àsia central del Servei Europeu per a l’Acció Exterior, Tohmas Mayr Harting, i el cap de la divisió d’Europa Occidental, Claude Marteen, amb la ministra Maria Ubach mentre afirmaven que el capítol estava «plenament acordat», era el resultat del rigor i de la constància del treball que han sustentat les negociacions, obertes oficialment el març del 2015 entre la Unió Europea i els tres petits estats: Mónaco, San Marino i el nostre país.
Un treball rigorós, constant i també discret: massa discret en opinió de molts. El tarannà amb que s’ha portat la negociació des del primer moment, no és fruit de la casualitat i té  com a motiu fonamental la responsabilitat d’assolir el millor acord per a Andorra: vist com un gest decidit per part d’un país que té la voluntat clara de jugar el seu paper a Europa, però també la determinació que els seus ciutadans i ciutadanes accedeixin en igualtat de condicions a la resta d’europeus i d’europees, al marc d’oportunitats que suposa aquest gran mercat interior del qual en formen part més de 500 milions de persones.
I les grans oportunitats impliquen, naturalment, grans reptes que hem d’afrontar amb tota la prudència i serenitat, però sense por. Perquè el futur Acord d’Associació amb la Unió Europea és un instrument imprescindible per al desenvolupament econòmic del país i de la seva gent. No en tingueu cap dubte. 
El balanç que s’ha pogut compartir fins ara sobre l’evolució de les negociacions és altament satisfactori i crec que és just valorar la voluntat de transparència amb que el Govern ha procedit bo i mantenint la justa confidencialitat que es requereix en aquests casos. 
En tres anys de treball i de negociació, Andorra ha sabut fer entendre i respectar aquells elements diferencials que s’han anat introduït, de forma progressiva, en els diferents capítols de la negociació. Altrament, no hauria estat possible tancar l’acord de lliure circulació de mercaderies amb el règim especial per al tabac i la transitòria de 30 anys, la més llarga que ha atorgat mai UE, que ens permetran caminar cap a la transformació progressiva del sector agrícola, però també per al comerç, el turisme, els serveis financers i les indústries basades en la innovació que configuren l’espina dorsal de la nostra economia.
Per tal que aquest acord esdevingui la pedra sobre la qual s’assenti el model de transformació que treballem des de fa tant de temps, és necessari la implicació i complicitat amb els principals actors de l’economia, les institucions i la societat. És, per aquest motiu, que suposarà un gran repte, i una obligació, explicar a la societat andorrana les implicacions d’aquest camí que estem fent.
Hem de ser optimistes en que sabrem fer-ho i els ciutadans i ciutadanes han d’estar convençuts del fet que, el dia que hagin d’escollir la seva papereta per votar a favor o en contra de l’Acord, tindran tots els elements per decidir la seva opció. Avui, més que mai, és necessari un exercici de confiança en aquells que estan al capdavant de les institucions, una confiança  necessària per assolir el millor acord per al nostre país. 

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT