PUBLICITAT

Lluna de collita

Dilluns a la nit va tenir lloc l’anomenada lluna de setembre també coneguda com «lluna de collita». Jo, per la meva part, com a amant del ioga, a més de la meva passejada nocturna a la llum de la lluna per aprofitar la nit encara temperada, gaudir de les belles vistes i carregar-me d’energia, vaig realitzar la Salutació a la lluna, una seqüència menys coneguda que la Salutació al sol, però que també ens proporciona grans beneficis tant físics com psíquics. Només per esmentar alguns, la salutació a la lluna calma els nervis i ens relaxa i ens aporta flexibilitat i coordinació. A més, indueix a l’estat meditatiu relaxant-nos i alliberant-nos dels pensaments i sentiments negatius i ens ajuda a dormir i a descansar millor.
Aquesta fase de Lluna Plena (pleniluni) és un període que succeeix just quan la cara visible de la Lluna es mostra totalment il·luminada, aconseguint el seu màxim brillantor durant la nit. Passa unes 12 o 13 vegades a l’any, segons el calendari lunar. L’última vegada que la lluna de collita va coincidir amb l’equinocci de tardor va ser l’any 2010 i això no passarà de nou fins al 2029.
Així, l’efecte que la lluna exerceix sobre la terra és molt rellevant, arribant a controlar les marees dels rius i oceans. Quan hi ha lluna plena ha estat considerat sempre el moment més propici per collir el blat de moro, treure els fems dels corrals, i sembrar plantes de fruit ja que segons la tradició la vitalitat de les plantes augmenta amb la llum de la lluna. Quan més ens apropem a la lluna plena, més força tenen les plantes per lluitar contra paràsits i malalties, i els animals suporten millor les cures de les peülles. Aquest nom de lluna de la collita procedeix, doncs, del fet que antigament, gràcies a la seva llum era aprofitada pels grangers, en el pic de la collita, per allargar una mica més la jornada de treball.
La lluna de setembre, doncs, com ja s’ha explicat més amunt, té la particularitat de ser «Lluna de la Collita». Això passa a la lluna plena més propera a l’equinocci de tardor. L’aparença és d’una lluna més gran del que és habitual, amb una tonalitat daurada o groguenca. Però, la realitat és que es tracta només d’un efecte òptic resultat de la seva posició més propera del que és habitual a l’horitzó. En aquesta situació, la llum provinent d’un astre travessa una quantitat molt més gran d’atmosfera, que dispersa el component blau, permetent el pas en línia recta del component vermellós fins a l’ull de l’observador. A aquest efecte se li coneix com Dispersió de Rayleigh. Espero que molts de vosaltres també hagueu pogut gaudir d’aquesta bella lluna de la passada nit!

Comenta aquest article

PUBLICITAT