Lídia Raventós

Han jugat mai a fet i amagar amb un ministre? Jo, sí. I els reconec que, com a mínim de moment, estic perdent. I no es pensin que jugo amb qualsevol, sinó amb qui té una de les carteres més importants: la de Salut. I malgrat que aquesta anècdota no és el motiu principal pel qual avui estic escrivint aquestes quatre línies, crec que sí que n’és un bon reflex. 

Els situo. Dia de Meritxell. Una jornada festiva per a la majoria dels ciutadans però de les més laborioses per als periodistes. Al contrari que per a la majoria, per a nosaltres és un dia de molta feina i, com és costum, els redactors de tots els mitjans sortim amb una llista de preguntes per a cada una de les autoritats que, aquell dia, cal dir-ho, ja estan predisposades a rebre’ns. Doncs bé, en aquest context, i després del tradicional discurs del síndic al Consell General, jo mateixa, amb una companya de professió, ens vam dirigir a buscar el ministre Alvarez. Com a bon jugador, el responsable de Salut es va amagar darrere d’un company seu protagonitzant una escena, si més no, força còmica. A la nostra petició, Alvarez ens va respondre que en aquell moment no ens podia atendre però que ho faria al cap d’una estona al Santuari de Meritxell. I s’imaginen què va passar al Santuari? Doncs que, efectivament, els companys que hi van pujar tampoc van poder parlar-hi. 

Casualitat o una gran capacitat per marxar sense ser vist? Podríem posar-nos en el primer dels casos per no atribuir una simple anècdota a una sentència fruit d’una ment malpensada. Podríem fer-ho, si no fos perquè fa gairebé un any que aquest mitjà té demanada una entrevista amb el senyor Alvarez Marfany –concretament, des del dia 11 d’octubre del 2017–. I, durant tot aquest temps, no podem dir que la seva cartera hagi passat desapercebuda. Sobre la taula hi ha la reforma sanitària, la implementació del metge referent, la història clínica compartida, el centre de radioteràpia, els estudis del dèficit de la CASS... i un bon gruix d’escàndols amb el SAAS de protagonista que, malgrat que s’insisteixi en dir que és un organisme independent, cal recordar que el president del consell d’administració és el senyor ministre. Suficients motius, des del meu punt de vista, per sol·licitar i insistir en la demanda feta fa gairebé un any. 

Al final, la manca d’informació per part del Ministeri de Salut acaba repercutint en la veracitat de les notícies, ja que, sovint, els periodistes acabem publicant sobre rumors i mitges veritats per la impossibilitat de tenir una versió oficial. En aquest supòsit, és fàcil dir que els titulars es treuen de context o que les notícies no estan ben contrastades, donant les culpes als mitjans. No és un caprici demanar als responsables governamentals sobre les qüestions d’interès del país, és la nostra feina. I, sense voler robar-li el protagonisme al ministre de Salut, cal ser justos i afegir que no és l’únic a la llista de les entrevistes pendents que acumulen mesos i mesos sense resposta. 
Seguirem jugant, malgrat la nostra incapacitat, de moment, de guanyar.