Estefania Gracia Periodista

El cens caní mitjançant l’ús de perfils d’AND ja és gairebé una realitat. Ahir es va publicar al BOPA l’edicte pel concurs públic i durant el 2019 s’espera que es pugui posar en marxa.
La veritat és que fa temps que sento parlar d’aquest cens i ara com ara encara no sé si és una bona iniciativa o no. Segons els comuns, aquest pla ha de servir per «millorar l’eficiència de l’actual sistema de gestió i prevenció dels comportaments incívics de la via pública», així com per crear «eines de control i intervenció per a la identificació dels propietaris que no recullen els excrements dels seus gossos». Bé, la idea en si no està malament. De fet, és una pràctica que ja s’està duent a terme en molts altres territoris i països. Però tant que es parla de les especificitats d’Andorra, caldria mirar si efectivament aquesta iniciativa és aplicable o no al país.
Tots sabem que el Principat té un tràfic molt elevat de visitants. El passat mes d’agost, 1.086.942 persones van travessar les fronteres andorranes. Només que un 10% d’aquests visitants vinguessin amb el seu gos, significaria que més de 100.000 cans sense identificar estarien passejant pels nostres carrers, amb la possibilitat d’excrements que això implica. Davant d’aquestes xifres, em sorgeix un gran dubte: Com s’arribarà a sufragar la identificació de 100.000 cans que no estan censats. Qui ho pagarà això? El comú? O la resta de residents que sí tenen el gos amb el xip i l’anàlisi d’ADN adient? I és que crec que no cal recordar que una prova d’aquesta índole no és gens barata. De fet, pagui l’administració o el ciutadà, la despesa econòmica serà (a parer meu) massa elevada. A més, imagino que caldrà contractar a més gent per dur a terme tot el pla, ja que si avui dia costa trobar un pipicà net i amb bosses, no vull imaginar la feinada que deu ser analitzar excrement per excrement. I amb la possibilitat que la tifa finalment acabi sent forana...
En el cas que es tracti d’un excrement del país, també m’agradarà saber on aniran a parar els diners de les sancions. A millorar les minúscules zones que tenim per als gossos? O a cobrir les despeses de les anàlisis que s’han fet en va? No sé per què, però em dona la sensació que la balança es decantarà més cap a la segona opció. I seria una llàstima la veritat, perquè tenint més espais adients i en bones condicions on portar el gos potser també disminuirien els excrements i els pixats a la via pública.
A Andorra s’estan fent coses per als gossos, no dic que no. Però potser caldria analitzar més acuradament les iniciatives que es plantegen i no llançar-se tant a la piscina amb accions que funcionen a mitges. Per posar un exemple, com avancen els tòtems per orinar que es van instal·lar a la capital? No vull ser negativa, però un any després de la seva instal·lació encara no he vist ni un sol gos que l’hagi utilitzat. Per tot plegat, és positiu que els comuns pensin en les nostres mascotes i intentin posar-hi remei a certs problemes, com els excrements al carrer. Però a vegades seria suficient amb recórrer a una iniciativa clàssica i que sempre funciona (com habilitar espais amplis per als gossos) i no innovar tant en plans que fan baixar la bossa i que –tant de bo m’equivoqui– no acaben donant el resultat esperat.