Lluís Ferreira Informàtic

Un dels principals problemes amb els quals ens podem trobar amb la creació de l’historial clínic digital compartit és el qui i com es custodia aquesta informació. Precisament aquest és el punt fort de la cadena de blocs, tecnologia coneguda com a blockchain. A banda de ser utilitzat pel que tots coneixem com a criptomonedes, va molt més enllà. Es tracta d’una estructura on hi podem allotjar documents sense que es puguin modificar de forma unilateral un cop hagin estat afegits al sistema.
Com es pot aplicar això a l’historial clínic? Doncs bé, estarem d’acord que l’historial clínic pertany a la persona. No és ni del Govern ni de la clínica on se li pugui realitzar una intervenció al pacient. No seria bo atorgar aquest dret al pacient i que amb una targeta sanitària ell tingui el control del seu historial?
Tots hem viatjat i no crec que ningú s’hagi endut el seu historial mèdic dins de la maleta. Si ens trobem en un país diferent del que residim i, pel que sigui, hem de recórrer als serveis sanitaris, el metge que ens atengui es guiarà pel que puguem explicar nosaltres. Ara bé, imaginem que li poguéssim facilitar una targeta on, de forma fàcil, pogués accedir al nostre historial i veure quins problemes de salut hem tingut al llarg de la nostra existència. Segurament ens podria donar un diagnòstic i un tractament bastant més acurat i personalitzat.
Amb la tecnologia blockchain qui actualitzaria les nostres dades podria ser directament el metge que ens atén, sense dependre d’un tercer. Tindríem incorporada la nova informació de forma ràpida en el nostre historial, autoritzant-ho prèviament amb la nostra targeta sanitària. Per la via tradicional, serien els estats els encarregats de captar, actualitzar i custodiar aquesta informació, amb les despeses que provoca una gestió centralitzada de la informació, infraestructures i manteniment que requereixen.
El blockchain, en tractar-se d’un sistema descentralitzat i encriptat, ens permetria disposar de diverses rèpliques del nostre historial sense dependre de si el sistema informàtic de l’estat funciona o no. A més, aquesta informació es trobaria encriptada, pel que únicament es podria modificar amb la nostra identificació.
Però, i si algú aconseguís modificar la nostra base de dades per accedir a la informació? El Blockchain, en el moment en el qual es realitzés una modificació no autoritzada per la clau privada, crearia una nova entrada dins del sistema. Aquesta quedaria invalidada per no haver estat autoritzada per la clau privada.
Des que va aparèixer la tecnologia Blockchain vinculada a la criptomònada, vàries han estat les veus que n’han parlat en contra. El principal perjudici, diuen, és l’anonimat. Apel·len al fet que, al no saber qui hi ha darrere dels enviaments, pot acabar esdevenint una plataforma de blanqueig. Però, i si revertim la situació i convertim aquest anonimat en positiu? La seva aplicació en l’historial clínic podria suposar una eina pionera que ens asseguraria la nostra privacitat a la xarxa i ens acompanyaria allà on fóssim.