Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF) número CV0131-2018 del 17 de setembre del 2018 en relació amb la consideració de rendes del treball pagades en espècie.

L’objecte de la consulta és aclarir el procediment a seguir per part del consultant referent a la cotització de la diferència entre el preu públic de l’aparcament aplicat als seus treballadors i al públic en general.

El consultant no ha cotitzat fins ara aquesta diferència perquè entenia que era un preu públic diferent que s’aplica a determinats col·lectius.

Per acords de Junta de Govern el consultant venia aplicant, des de fa molts anys, un preu públic inferior dels aparcaments a diversos col·lectius de la parròquia. Entre aquests, es troba el seu propi personal i d’altres col·lectius de treballadors públics amb els quals el consultant no té una relació laboral.

La característica comuna d’aquests col·lectius és que son servidors públics que es desplacen a la Parròquia per realitzar la seva tasca. El consultant ha entès que aquest diferencial (aproximadament un 30%), representa una compensació pel desplaçament a la Parròquia de funcionaris i treballadors del sector públic i que a demès han de deixar el vehicle en un aparcament .

En relació amb la qüestió, per determinar si la diferència entre els preus dels abonaments dels aparcaments constitueix una renda del treball pagada en espècie per a la persona que ho contracta, s’ha de tenir en compte quines rendes es qualifiquen com a rendes del treball als efectes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. 

Pel que fa als abonaments dels aparcaments destinats a col·lectius amb els quals l’entitat consultant no té una relació laboral, en no existir una vinculació laboral entre la consultant i les persones que contracten l’abonament de l’aparcament, no es genera una renda del treball pagada en espècie per a la persona contractant als efectes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
Segons es desprèn la informació proporcionada en la Consulta, els abonaments dels aparcaments també estan dirigits al personal de la consultant. En aquets cas, que existeix una relació laboral entre l’entitat que presta el servei i el contractant de l’abonament, s’ha de tenir en compte el que preveu el Decret legislatiu del 1-08-2018 de publicació del Text Refós de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, a l’article 29:

“Article 29. Rendes en espècie
1. Es consideren rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, encara que no suposi una despesa real per a qui les concedeix.
2. No es consideren rendiments del treball en espècie:
a) Els lliuraments als empleats de productes a preus rebaixats que es realitzin en menjadors d’empresa o economats.
b) Les primes o quotes satisfetes a entitats asseguradores en virtut de contracte d’assegurança d’accident laboral o de responsabilitat civil del treballador.
c) La prestació del servei d’educació per centres educatius autoritzats als fills dels seus empleats.”
Així mateix, el Comunicat tècnic del 22-09-2017 sobre els criteris de valoració de les rendes en espècie a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, a l’apartat 3.7 estableix que: 
“[...]
3.7. Lliurament de béns, drets o serveis fabricats o comercialitzats per l’empresa.
Es planteja la valoració quan la renda del treball en espècie és satisfeta per empreses que tenen com a objecte habitual la realització d’activitats que donen lloc al rendiment en espècie (per exemple, venda o subministrament als treballadors d’articles, drets o serveis produïts o comercialitzats pel pagador).
En aquest cas la valoració no pot ser inferior al preu ofert al públic del bé, dret o servei de què es tracti, amb la deducció dels descomptes ordinaris o comuns.
[...]”

En el cas en qüestió, en què l’entitat consultant ofereix al mateix preu el servei d’aparcament a altres col·lectius amb característiques similars als seus treballadors, no es pot determinar que la diferència entre el preu de l’abonament dels aparcaments a tercers i el preu de l’abonament al seu personal es tracti d’un descompte específic per ser treballador de la consultant. 

Conseqüentment, la diferència entre el preu de l’abonament dels aparcaments a tercers i el preu de l’abonament al seu personal a efectes fiscals té la consideració de descompte ordinari o comú. De manera que, en el cas exposat a la consulta, no es generarà una renda del treball pagada en espècie per als treballadors de la consultant.