Benvinguts a Andorra!
Aquest divendres, els diaris es feien ressò de l’arribada a Andorra de dues famílies des dels camps de refugiats de Síria. La seva arribada ha estat possible gràcies al conveni de col·laboració signat entre el Govern i la Comunitat de Sant Egidio.
Andorra ha estat i és un país d’acollida i, com a tal, no podia quedar-se enrere i girar l’esquena a aquesta gran crisi humanitària. Calia sumar-se a la crida feta per la comunitat internacional, acollint refugiats sirians al nostre país. El camí no ha estat planer. Abans de fer efectiu el nostre compromís, calia dotar el Principat d’una regulació en la matèria que permetés acollir refugiats dins d’un marc legal, tot garantint una seguretat jurídica, alhora que es tenien en compte les nostres especificitats territorials i demogràfiques.
És per això que, el 22 de març, el Consell General, amb la unanimitat de tots els consellers generals, va aprovar el projecte de llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries. Val a dir que, aquesta vegada, en els treballs en comissió no va existir en cap moment el color polític d’uns i altres.
Aquest projecte de llei deixava palesa, de manera indiscutible, la voluntat d’Andorra d’acollir refugiats. Insisteixo: acollir dins d’un marc legal que, tot partint de la realitat andorrana i dels recursos que podíem oferir, donés plenes garanties als refugiats.
La llei també preveia que persones referents nomenades pel ministeri d’Afers Socials acompanyessin i ajudessin en el dia al dia els refugiats acollits. Permeteu-me dir que no només ha de ser feina del personal de l’administració, sinó que crec que tots hi hem de contribuir. Ensenyem-los el nostre país i la seva gent, acompanyem-los en el seu dia a dia. L’escolarització dels menors i la introducció dels pares al mercat laboral andorrà permetrà, sense dubte, la seva inclusió a la nostra societat.
No oblidem que han fet un viatge llarg per fugir del conflicte armat on vivien en situacions infrahumanes i a les quals intentaven sobreviure. Han buscat un lloc millor per tornar a començar, intentant oblidar les pors amb les quals han viscut aquests darrers anys.
Ajudem-los a escriure les primeres pàgines d’una nova etapa de les seves vides, una etapa amb noves oportunitats i més esperançadora, on els seus fills puguin créixer i formar-se sense la por de les armes.
Entre tots podem fer un país millor! Donem-los la benvinguda a Andorra!