PUBLICITAT

A la línia de sortida pel 2019

El que era un secret a veus ja està confirmat. Xavier Espot, ministre d’Interior, Justícia i Afers Socials, rellevarà Toni Martí al capdavant de Demòcrates per Andorra i esdevindrà el pròxim candidat a cap de Govern a les eleccions generals del 2019. Desvetllada aquesta incògnita és probable que la cursa electoral s’acceleri i tots els partits comencin a afinar les seves candidatures per arribar amb condicions a la graella de sortida. De fet, tant el PS com L’A, amb Pere López i Jordi Gallardo al capdavant, ja fa temps que han fet el pas. Jaume Bartumeu, d’SDP, encara s’ho rumia i cal estar atents als moviments de lauderians i massanencs per si fructifica l’operació política de la tercera via.
He escrit alguna altra vegada que les eleccions generals que s’atansen no seran uns comicis com qualsevol altres. És evident que tots tenen importància (no en va s’elegeix al cap de Govern d’Andorra) però en aquest cas també es triarà a la persona que haurà de pilotar les negociacions amb la Unió Europea per avançar cap a l’estatus d’estat associat (sempre que la ciutadania hi doni el vist-i-plau, és clar). De fet em penso que aquest tema, compartint protagonisme amb l’avortament, serà una de les claus de la campanya electoral que s’aproxima. I no és per menys, perquè el Principat s’hi juga molt en tot això. Entre d’altres coses, les oportunitats que podria representar per als joves del país si tinguessin el mateix estatus que qualsevol ciutadà de la UE. És a dir, lliure circulació per tots els 27 països que en formen part amb tot el que això representa pel seu futur professional i laboral. Però no només d’Europa caldrà parlar aquestes eleccions. Perquè hi ha molts altres temes sobre la taula que poden centralitzar la campanya i els debats que se’n derivin. Sense anar més lluny potser li caldrà a la política proposar solucions pels preus dels lloguers en un moment en què el cost que representen els arrendaments està sobredimensionat a l’alça. Com afrontar els nous hàbits de turisme (potser amb estades més curtes del que era habitual) o avançar cap a la digitalització dels comerços, un puntal en tota regla de l’economia andorrana juntament amb l’oferta bancària són altres de les qüestions que segurament marcaran els eixos d’una campanya on el debat sobre l’avortament, com ja he dit abans, hi tindrà un protagonisme destacat.
Caldrà veure, també, com podria afectar al procés electoral andorrà una hipotètica coincidència amb unes altres eleccions al seu entorn més immediat. A Espanya, sense anar més lluny, no és del tot descartable que els comicis es poguessin avançar si Pedro Sánchez no aconsegueix aprovar els pressupostos amb el concurs (necessari) del PdeCAT i d’ERC. Ara per ara no seria aquesta una hipòtesi del tot descabellada si Pablo Iglesias no té sort amb els seus intents (lloables, d’altra banda) de consolidar una majoria que permetés aprovar els comptes. De totes maneres, com li va dir Oriol Junqueras quan el va anar a visitar a la Presó de Lledoners, un sí als pressupostos és difícil sense un «gest» de l’Estat cap als presos polítics. I com que a hores d’ara aquest «gest» es preveu més que difícil també ho serà que els números del Govern central puguin arribar bon port. Ergo, si això comporta eleccions avançades que poguessin coincidir més o menys amb les andorranes caldria veure com podria afectar els discursos i el comportament de l’electorat. I és que si bé és cert que unes i altres eleccions no tenen res a veure també és veritat que el fluxe d’informació, de relacions i de persones entre ambdós països és molt important i caldria veure si una cosa influeix l’altra o a la inversa. D’altra banda, també cal tenir molt en compte que la darrera enquesta del CIS dibuixa un PSOE que guanyaria les eleccions sense majoria absoluta però amb comoditat, raó de més perquè Pedro Sánchez pogués tenir la temptació de convocar a les urnes.
D’entrada, desvetllat ja el nom que rellevarà Toni Martí al capdavant del projecte, ara només falta saber el nom de tots els  candidats a cap de Govern. Pere López i Jordi Gallardo tindran la possibilitat d’acudir a aquestes eleccions amb un projecte polític que beurà de la socialdemocràcia i del liberalisme. Caldrà veure com respon l’electorat a aquest acord que fa mesos que es treballa. D’altra banda Jaume Bartumeu també haurà de decidir aviat si torna a optar o no a cap de Govern vuit anys després que es vegués obligat a covocar eleccions després del bloqueig de la legislatura que representava no haver pogut trobar socis per aprovar els pressupostos. Serà interessant, també, veure com valorarà l’electorat la hipotètica proposta que podrien presentar lauredians i massanencs si finalment fructifica aquesta tercera via que està en estudi. En tot cas totes aquestes incògnites no tardaran massa a desvetllar-se i és més que probable que pels volts de Nadal tothom ja estigui situat a la línia de sortida per començar a definir discursos i propostes electorals que estaran a l’ordre del dia tot just passada la ratlla de l’any nou.
Ara per ara només resta esperar i estar atents als moviments d’uns i altres per veure com es comencen a definir les propostes i com respira la ciutadania, quins candidats tenen més feeling amb l’electorat i què diuen els sondejos que es comencin a publicar quan ja estigui clar qui concorre a les eleccions, amb qui i amb quin discurs.

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT