Estefania Gracia Periodista

Som experts en anar a la cua. Un cop més, hem demostrat que això d’anticipar-se no és cosa d’aquest país. Ni tan sols complim el principi d’acció/reacció. I és que sembla que ens va més contemplar de lluny l’onada i esperar a veure si, un cop se’ns ha empassat, queda alguna cosa a fer.

La situació dels pisos de lloguer fa mesos que sona i que forma part de les preocupacions més rellevants dels ciutadans. Diversos residents han hagut de marxar de les seves llars i habitar zones més perifèriques per poder pagar un lloc on viure. Fins i tot, alguns han hagut d’emigrar a zones veïnes, com la Seu d’Urgell, per poder arribar a final de mes. I és que ha arribat un punt on sembla que tenir un sostre sota el qual aixoplugar-se és més un privilegi que un dret. 

Després de tantes queixes i reivindicacions, la comissió nacional d’habitatge es va reunir dimarts passat per primera vegada amb la voluntat de trobar-hi una solució. I quina va ser? Iniciar un estudi de la situació del mercat, fer un cens dels habitatges buits que hi ha a Andorra i crear un índex de referència del preu del lloguer. Bravo. S’opta per fer un estudi que fa mesos que s’hauria d’haver fet, per elaborar un cens que em sorprèn que avui en dia encara sigui inexistent i per establir un índex de preus raonables que servirà només a mètode de recomanació, sense anar acompanyat en cap moment d’una regulació que faci complir els preus. Clar que sí. Res millor que una recomanació per fer que els propietaris baixin els lloguers per voluntat pròpia i deixin d’omplir-se les butxaques.

El pitjor de tot plegat no és que s’opti per mesures que ja s’haurien d’haver implementat fa temps, si no que el resultat d’aquestes –per mínim que sigui– no serà efectiu fins d’aquí a mesos o, segons Acoda, «dos o tres anys». I és fins que no es recopilin les dades de l’estudi i del cens, la comissió no concretarà accions més immediates. I tot per, «a llarg termini», poder establir una estratègia nacional. Així que res, no us preocupeu. Aquells que esteu buscant un pis perquè us han apujat el lloguer de forma abusiva, se us ha acabat el contracte o senzillament perquè voleu un lloc on viure, no patiu, d’aquí a tres anys potser podeu trobar un preu raonable. Perquè també m’agradarà saber que entén el Govern per un lloguer adequat. Si el seu índex de referència s’ha de basar en dades com el salari mitjà de la població, estem apanyats. A més, si hem d’agafar altres reformes importants com a precedent, com la de la Funció Pública, crec que podem esperar asseguts a tenir una solució. I quan arribi, potser serà millor fer les maletes. 

Prou es nota que Andorra és un Coprincipat i que es mou per la fe. Perquè un cop més ens toca esperar, tenir paciència i resar perquè al nostre propietari no li doni per sumar-se a la fantàstica moda de pujar els lloguers. I si per mala sort en el vostre cas ja us l’han apujat, no patiu. El Govern farà un estudi dels fets. I al cap d’uns anys, quan potser ja hàgiu hagut de marxar, mirarà de donar-vos una solució.