Ens casem?
No! No m’estic declarant via article de premsa, seria molt romàntic, però ja sóc feliçment casat... Tan sols volia posar de relleu una paraula que tant significat té dins la societat, casament. Intentem que en tingui encara més?
Ja fa temps que li dono voltes a aquesta idea, de fet, es va proposar presentar-la com a projecte de Llei a finals del 2015. Però el Partit Liberal, en aquell moment, dirigit per Josep Pintat, la va deixar al calaix... No obstant, l’actual Grup Parlamentari Liberal, així com la seva executiva, sí que s’ha interessat pel tema i per això la vaig exposar al Seminari que els liberals vam celebrar el passat 20 d’octubre. Va ser molt ben rebuda, fins el punt de voler-la presentar en forma d’esmena per la Proposició de Llei Qualificada de la persona i de la família, una «macro-llei» que vindria a ser com un Codi que recull tot allò relacionat amb la persona i la família, inclòs, per tant, el matrimoni. Entrem en matèria:
Aquest nou Codi, segueix fidelment l’Articulat de la vigent «Llei 34/2014 del 27 de novembre, d’unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni». Aquella Llei llargament esperada fou la base per a la normalització de les unions entre persones del mateix sexe mitjançant la figura de la unió civil. No obstant, seguia, i de fet segueix diferenciant la condició civil d’aquest col·lectiu respecte a les unions entre home i dona, en aquest cas, matrimoni civil.
Amb la idea que a continuació presentaré, es pretén eliminar definitivament aquestes diferències mitjançant la modificació i fusió de l’estat civil, tant el de les persones que han optat pel matrimoni civil com el d’aquelles que, per la seva condició sexual, no tenen més remei que realitzar una unió civil.
Es proposa, doncs, la creació d’una nova figura jurídica anomenada CASAMENT CIVIL, la qual substituirà l’actual matrimoni civil i la unió civil. Casar significa, purament, unir, encaixar. I això és el que pretenem, que les persones es puguin unir lliurement.
Cal explicar perquè volem centrar l’ús del mot «matrimoni» únicament als enllaços religiosos. Actualment s’utilitza tant pels enllaços civils com pels canònics, no obstant, les paraules «matrimoni» o «núpcies», són dos conceptes provinents del dret romà, més concretament, de la compilació del Digest de Justinià, el qual el defineix com «coniucto maris et feminae et consortium omnis vitae divini humani iuris comunicatio», és a dir, la unió de l’home i la dona, el consorci de tota la vida i la comunicació del dret diví i humà. Una interpretació que el dret canònic sempre ha adoptat com a pròpia, defensant aferrissadament que aquest concepte s’ha de regir tan sols per la unió d’home i dona i que al pronunciar-se davant de Déu, és una unió divina per a tota la vida. Defensant la llibertat religiosa que atorga la nostra Constitució, respectarem aquest fet i és més, l’Església mantindrà la figura jurídica del Matrimoni de manera exclusiva, sota l’escènica purament religiosa i ritualista que esdevé d’un matrimoni canònic.
D’alguna manera, aquells que, per voluntat pròpia, creences, tradició o facilitat, opten per l’enllaç civil, es troben amb aquesta denominació religiosa, la qual cosa podríem dir que va en contra del seu dret a modificar la seva situació mitjançant un procediment purament civil.
Amb aquesta idea, per tant, considerem que les unions religioses han de seguir denominant-se matrimoni o núpcies, regint-se, com ha estat sempre, pel dret canònic, que el considera com un dels set sagraments i ho reserva tan sols a la unió d’un home i una dona; els enllaços civils, en canvi, passarien a denominar-se Casaments Civils, on tota PERSONA té el mateix dret de formalitzar la seva relació sentimental i casar-se.
D’aquesta manera, evitem que es parli de la sexualitat de la persona com a condicionant per un tipus d’enllaç o un altre. Els liberals creiem que en ple Segle XXI, no es pot permetre que una Llei civil mencioni les orientacions sexuals de la gent i que segons quines siguin aquestes, hagin de contraure matrimoni o unió civil. La nostra Constitució, dins el Títol sobre els Drets i Llibertats, ens diu que «totes les persones són iguals davant la llei. Ningú pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social». Per tant, sembla obvi que per modificar la seva condició civil, dues persones que s’estimen i volen regularitzar la seva relació, ho puguin fer sense donar explicacions a ningú sobre si són homosexuals o heterosexuals, parlem simplement d’una parella, i tots hem de poder gaudir dels mateixos drets civils.
Segons el passatge de Mateu 22:21 de la Bíblia, Jesús pronuncià aquelles conegudes paraules de «Al Cèsar, el que és del Cèsar, i a Déu, el que és de Déu», volent dir que s’ha de separar els temes terrenals dels espirituals. Doncs bé penso que aquesta analogia és perfectament aplicable al cas que avui ens ocupa: Respectem que el dret canònic apliqui les seves normes a tot aquell que lliurament així ho vulgui, però en quant a l’aspecte terrenal, en aquest cas, els drets civils de les persones, fem que no existeixin distincions i que tothom els pugui gaudir per igual.