PUBLICITAT

Tributació de les criptomonedes

El passat dimecres 31 d’octubre es van complir deu anys del dia en què, sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto, es van posar els fonaments de la primera criptomoneda de la història; el Bitcoin. Nou anys després, al desembre de 2017, aquest terme era habitual en les converses de qualsevol cafeteria o perruqueria del país. 

Va ser en aquesta època quan van sorgir les primeres inquietuds d’índole tributari. Com es declaren les inversions realitzades amb monedes virtuals? S’ha de donar el mateix tractament que a les monedes tradicionals? Com s’ha de fer el càlcul del guany generat? Quan s’ha de declarar aquest guany? I si es produeix una pèrdua?

El Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF) ha donat resposta a la majoria d’aquestes qüestions sobre la tributació en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara en endavant, IRPF) a través de la Consulta Vinculant núm. CV0130-2018 emesa el 17/09/2018.

Com era previsible, i igual que succeeix en altres països, el DTF cataloga la naturalesa de la renda posada de manifest en la compravenda de divises virtuals com un guany o pèrdua de capital. Aquesta classificació es fonamenta en el que es disposa en l’article 24.1 de la Llei de l’IRPF, «als efectes d’aquest impost, es consideren ‘guanys i pèrdues de capital’ les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes». Per tant, el contribuent que hagi fet aquest tipus d’operacions ha d’incorporar el benefici obtingut dins de la base de tributació de l’estalvi de la seva declaració de l’IRPF tret que aquesta renda s’hagi produït com a conseqüència de la realització d’una activitat econòmica. El càlcul d’aquesta plusvàlua, o minusvàlua, s’ha de fer per diferència entre el valor de venda i el cost d’adquisició tal com s’estipula en l’article 25.1 de la Llei de l’IRPF, «en els casos de transmissió a títol onerós o lucratiu, la diferència entre els valors d’adquisició i transmissió dels elements patrimonials».

D’altra banda, el DTF recorda que no existeix en l’àmbit de l’IRPF una norma específica per a les operacions amb monedes virtuals que reguli els conceptes «valor d’adquisició» i «valor de transmissió». Per aquest motiu, la consulta vinculant fa el següent aclariment: «per determinar el guany o la pèrdua que es pugui donar del canvi d’una determinada moneda virtual a euros s’haurà de comparar el valor de la transmissió, determinat com a l’import en euros percebut en el moment de la conversió de les monedes virtuals, amb el valor en euros que tenien aquestes monedes quan es van adquirir. En el cas que l’inversor hagi efectuat més d’una operació amb la mateixa moneda virtual, la valoració s’haurà de portar a terme aplicant qualsevol mètode de valoració generalment acceptat i que permeti valorar, de manera raonable, fiable i adequada a les seves característiques, la cartera de les monedes virtuals de la què és titular l’obligat tributari. En tot cas, una vegada s’ha escollit un determinat mètode, aquest s’ha de mantenir, com a mínim, fins a la transmissió de totes les monedes virtuals homogènies».

L’últim punt rellevant és l’anàlisi de la imputació temporal. És a dir, quan s’ha d’entendre produïda l’alteració patrimonial i, per tant, en quin moment s’ha de declarar el guany, o pèrdua, generat. Referent a això, la consulta dóna resposta a dues preguntes recurrents.

La primera necessita una mica de context. A causa de l’especial idiosincràsia d’aquests actius, les operacions de canvi de criptomonedes a euros es fan a través d’intermediaris. Per tant, quan un inversor realitza una venda no ingressa el seu contravalor en euros de manera immediata, sinó que rep aquest import en el compte de l’intermediari i des d’aquí ha de tramitar una transferència al seu compte personal. Aquí sorgeix el dubte, s’ha de tributar en el moment que es realitza la conversió de la divisa o quan finalment es procedeix a ingressar l’import en euros? La resposta és clara: «amb independència del moment en què el consultant percebi l’ingrés en el seu compte, el guany o la pèrdua de capital s’imputarà en el moment que s’efectuï el canvi de moneda virtual a euros». 

La segona qüestió és més senzilla, què passa quan la venda de la moneda virtual no es fa al canvi d’euros, sinó que s’intercanvia per una altra moneda virtual diferent? El DTF considera que, encara que la venda no hagi suposat una conversió a euros, l’inversor haurà de tributar, «quan es produeixi el canvi d’una moneda virtual a una altra moneda virtual diferent, atès que es produeix una variació en el valor del patrimoni de l’obligat tributari, també es generarà un guany o pèrdua de capital als efectes de l’impost, sempre que aquest rendiment no tingui la qualificació de renda d’activitat econòmica».

En resum, la transmissió de monedes virtuals suposa per a l’inversor una alteració del seu patrimoni generant un guany o pèrdua de capital que ha de ser inclosa a la base de l’estalvi de l’IRPF per la diferència entre el valor de transmissió i el d’adquisició. Aquesta imputació es farà en l’exercici fiscal en el qual s’hagi produït aquesta transmissió independentment que el valor de la venda s’hagi materialitzat en euros o en una altra divisa virtual i que l’inversor hagi percebut l’ingrés en el seu compte personal o no.

Comenta aquest article

PUBLICITAT