PUBLICITAT

Els canvis en diferit de l’IVA comunitari

Davant la problemàtica existent de l’IVA comunitari que grava les operacions en què el destinatari és un consumidor, el legislador de la UE va promulgar el 2017 un conjunt de tres instruments jurídics vinculants, amb entrada en vigor diferida, en nom de l’harmonització de l’IVA en matèria de vendes a distància i serveis digitals. Així doncs, al desembre de 2017 el legislador comunitari va aprovar un conjunt de tres actes jurídics que introdueixen importants reformes en matèria de l’Impost sobre el Valor Afegit en l’àmbit comunitari, en nom de l’harmonització de l’IVA en matèria de vendes de béns a distància i serveis digitals, així com els serveis de telecomunicacions, radiodifusió i televisió, serveis prestats per via electrònica, i vendes a distància. Així doncs, les tres disposicions normatives de Dret de la Unió Europea són fruit de la complexa missió d’adaptar la normativa tributària comunitària a la nova realitat consistent en el vertiginós increment dels negocis digitals a Europa. Cal assenyalar que, aquests actes legislatius de Dret de la UE tenen una entrada en vigor progressiva i diferida en un període temporal que finalitzarà l’any 2021.

Tot i que l’obligació de transposició no és immediata, considerem necessari informar del seu contingut, el que permetrà als empresaris i professionals que realitzen transaccions mercantils intracomunitàries anticipar l’adequació necessària dels seus procediments d’actuació davant la nova regulació que serà aprovada en els pròxims mesos pel legislador intern, per al supòsit de la Directiva aprovada, o que serà d’aplicació directa en el cas dels reglaments de la Unió Europea.

Els tres actes legislatius publicats el 29 de desembre de 2017 al Diari Oficial de la UE (DOUE) són els següents: la Directiva (UE) 2017/2455 del Consell, de 5 de desembre, per la qual es modifiquen la Directiva 2006 / 112 / CE i la Directiva 2009/132 / CE pel que fa a determinades obligacions respecte de l’IVA per a les prestacions de serveis i les vendes a distància de béns, el Reglament d’execució (UE) 2017/2459 del Consell, de 5 de desembre de 2017, pel qual es modifica el Reglament d’Execució (UE) núm 282/2011, pel qual s’estableixen disposicions d’aplicació de la Directiva 2006/112 / CE relativa al sistema comú de l’IVA i el Reglament (UE) 2017/2454 del Consell, de 5 de desembre de 2017, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm ero 904/2010 relatiu a la cooperació administrativa i la lluita contra el frau en l’àmbit de l’IVA.

Amb aquest nou paquet normatiu, la Unió Europea pretén solucionar, especialment a través de la Directiva (UE) 2017/2455, els problemes principals que s’han detectat en matèria de «comerç electrònic» a efectes de l’IVA i en conseqüència les mesures aprovades responen als següents objectius: en primer lloc, reduir els costos de gestió i de compliment d’obligacions formals en matèria de l’IVA que suporten les petites i mitjanes empreses; en segon lloc, solucionar l’alteració existent en la competència entre els proveïdors de dins i de fora de la Unió per vendes a distància als particulars, evitant la pèrdua d’ingressos fiscals; i en tercer lloc, combatre el frau en l’IVA relacionat amb les vendes a distància i reduir els cinc bilions d’euros en concepte de pèrdua anual en recaptació de l’IVA, que té com a causa l’incompliment de les obligacions formals i de repercussió i ingrés del citat de l’impost indirecte.

Dirigint el nostre enfocament en les importants novetats que comportarà l’aprovació d’aquest conjunt normatiu - d’aplicació diferida en el temps i que una part va a requerir una adaptació de la normativa espanyola-per al comerç dins de la Unió Europea, a continuació, exposem els canvis més rellevants que tindran lloc en matèria de regles de localització de serveis digitals, vendes a distància i altres aspectes a efectes de l’IVA, la transposició per part dels Estats membres ja avancem que serà progressiva.
Per a l’aplicació i vigència de la Directiva (UE) 2017/2455 cal la seva transposició normativa, que no serà immediata ja que algunes normes han de ser traslladades durant l’exercici 2018, de manera que resultaran aplicables a partir de l’1 de gener de 2019 i altres l’obligació de transposició és fins al 31 de desembre de 2020. Ara bé, els reglaments són d’aplicació directa, per tant, estem parlant de canvis normatius amb efectes immediats. A partir l’1 de gener de 2019 (l’obligació de transposició és fins al 31 de desembre de 2018) els canvis que es produiran en l’IVA de comerç intracomunitari seran els que s’esmenten a continuació.

Primer, canvis per facilitar la flexibilització en les regles de localització de les prestacions de serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i de televisió, i serveis prestats per via electrònica. Des de gener de 2015, els serveis de telecomunicacions, radiodifusió i televisió, i els serveis prestats per via electrònica a consumidors finals, s’entenen localitzats a efectes d’IVA en l’Estat de la UE en què tingui la residència el destinatari, (Estat membre de consum) qualsevol que sigui la naturalesa i lloc d’establiment del prestador. Aquest precepte obliga les empreses que presten aquests serveis a la UE a liquidar l’IVA en destí, o sigui, en cadascuna de les administracions tributàries d’Estats de la UE on realitzen operacions, i a complir amb diferents obligacions tributàries nacionals en matèria de facturació , i identificar el lloc on se situa la seu dels seus clients. Per simplificar l’operativa i reduir les càrregues administratives i tributàries de les microempreses establertes en un únic Estat membre que operen en els sectors econòmics anteriorment esmentats i que presten aquests serveis de forma ocasional a consumidors finals d’altres estats membres, s’estableix un llindar per sota del qual es pot modificar la regla general de localització i es pot localitzar l’operació en seu del prestador comunitari. Per la qual cosa, s’estableix un llindar comú a escala comunitària de fins a 10.000 euros anuals que de no ser superat implicarà que aquestes prestacions de serveis segueixin estant subjectes a l’IVA en el seu Estat membre d’establiment.

Segon, canvis en el règim especial de serveis electrònics per ampliar el termini de presentació de la declaració de l’IVA. El termini de declaració de l’IVA s’amplia fins al final del mes següent al de finalització del període impositiu (abans de la reforma el termini era de només 20 dies). A més, es permet als subjectes passius rectificar les declaracions anteriors de l’IVA en una declaració posterior, en lloc de fer-ho en les declaracions dels períodes impositius als quals es refereixen les rectificacions.

Tercer, simplificació i flexibilització de la prova sobre la ubicació del consumidor dels serveis electrònics basat en la presumpció d’establiment o residència habitual del consumidor final. Actualment, la legislació comunitària exigeix ​​que el prestador del servei es basi en almenys dos elements de prova no contradictoris entre si, que donen prova del lloc en el qual el client està establert o té el seu domicili o residència habitual. Això suposa una important càrrega de prova per a les petites i mitjanes empreses que es veuen obligades a demanar informació i documentació dels seus clients que no sempre és fàcil d’aconseguir. El legislador ha modifica el Reglament d’Execució (UE) 282/2011, per facilitar la identificació de la seu del destinatari de clients particulars per a petites i mitjanes empreses, quan els serveis no es presten per línies fixes terrestres, xarxes mòbils o dispositius descodificadors (en ser un Reglament és d’aplicació directa sense necessitat de transposició).

Quart, noves normes de facturació i noves obligacions formals de declaració i liquidació de l’IVA. El requisit d’haver de complir amb les exigències en matèria de facturació de tots els Estats membres als que efectuen subministraments és molt onerós, en particular per a les microempreses i professionals autònoms. Per tant, per minimitzar les càrregues per a les empreses, la Directiva (UE) 2017/2455 ha establert una sèrie de regles específiques de manera que les normes relatives a la facturació han de ser les aplicables en l’Estat membre d’identificació del proveïdor que s’aculli els règims especials.

I cinquè, implantació d’un nou règim especial aplicable als serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i televisió i als serveis prestats als consumidors finals per via electrònica per proveïdors d’aquests serveis que radiquen fora del territori de la Unió Europea. El legislador va decidir que els Estats membres permetran acollir-se al present règim especial a qualsevol subjecte passiu no establert en la Comunitat -però identificat a l’efecte de l’IVA en un Estat membre- que presti serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió o electrònics a una persona que no tingui la condició de subjecte passiu i que estigui establerta en un Estat membre o que tingui el seu domicili o residència habitual.

Cal tenir en compte que, amb la normativa anterior a la reforma de la Directiva a 2017, els proveïdors no establerts en un país de la Comunitat però que comptaven amb una inscripció a efectes d’IVA en un Estat membre, per exemple, per realitzar ocasionalment transaccions subjectes a l’IVA, no tenien accés ni al sistema de la Unió Europea ni al sistema previst per als no establerts.

Comenta aquest article

PUBLICITAT