PUBLICITAT

Escola, escola i escola

La Federació d’organitzacions per la llengua catalana va organitzar dissabte passat a Girona la I Jornada de la FOLC sobre la promoció de l’ús del català. La idea era compartir experiències, objectius i estratègies de les entitats d’arreu del domini catalanoparlant que lluiten per la llengua. Set territoris de quatre països diferents conformen el mapa i cadascun va tenir representació. I malgrat que les realitats sociolingüístiques varien en funció de les polítiques lingüístiques, es va donar veu a cada indret perquè vinguem del nord, vinguem del sud de terra endins o de mar enllà, l’activisme en pro de la llengua travessa fronteres.


En la taula rodona del matí hi van participar experts en el coneixement de la situació social de la llengua en diferents territoris i van exposar les dificultats i mancances de cada indret. Natxo Sorolla, sociolingüista de Xarxa Cruscat va centrar la seva exposició en la Franja, un dels territoris on la situació de la llengua és més delicada. Sorolla explicava que actualment només el 34% dels franjolins tenen el català com a primera llengua, una dada alarmant si tenim en compte que històricament cap llengua que hagi baixat del 31% de parlants no ha sobreviscut. Ara bé, la problemàtica de l’estat de la llengua a la Franja no només es deu al terreny que ha anat guanyant la llengua castellana, sinó també a l’envelliment de la població i al fet que els joves majoritàriament emigrin; per tant, a la minorització lingüística s’hi suma la minorització demogràfica. Per altra banda, l’andorrà Joaquim Torres va parlar de l’altra cara de la moneda: la situació de la llengua a Andorra, on el català sembla que té un valor social i és on té més capacitat d’atracció. No en va el nou centre de català que ofereix classes gratuïtes ha incrementat notablement el nombre d’inscripcions.


Malgrat tot, encara hi ha molta feina per fer en matèria lingüística, ja que al nostre país hi ha àmbits en què el català gairebé no hi té presència. L’assignatura pendent és sobretot en els grans magatzems, als locals nocturns i al cinema. Tot i així, en el sector de la restauració també és difícil que ens atenguin en la llengua oficial. Per tot això, Sorolla insistia que ens cal «escola, escola i escola», tot i que no és l’única solució per assolir la plena normalització lingüística, sí que és evident que ajuda i molt. 


De fet, durant la jornada es va recordar com s’ha intentat eradicar la llengua a l’escola. Referent a la Catalunya Nord, Eva Bertrana explicava que els francesos foren pioners a aplicar l’assetjament escolar, atesa la dura repressió lingüística que rebien els nens que parlaven català a l’escola. Maria Antònia Font va fer referència al collar d’ossos que a les illes feien posar a la seva mare per estigmatitzar els nens que parlaven català. I finalment, Joaquim Monclús afirmava que malauradament avui encara passa, sembla que al Matarranya hi ha una professora que sanciona la canalla per parlar en català.


Repressions a banda, cal mirar el futur amb optimisme. Ester Franquesa, Directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, va cloure la jornada recordant tota la feina que s’ha fet i tots els passos que s’han assolit. Tot i així, Franquesa assegurava que la dedicació havia de continuar i, atès que és l’Any Fabra, va posar de model el mestre pel seu caràcter pacífic, reflexiu, bonhomiós i altruista. Per tant, caldrà que continuem actius per promoure la llengua i així poder aconseguir noves fites. I mentrestant... hem de fer «escola, escola i escola!». 

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT