PUBLICITAT

Amnèsia col·lectiva

Finalment, ja sabem qui serà el candidat de Demòcrates per Andorra. He de reconèixer que és la millor elecció que podrien haver fet. Fins i tot diré que si ens guiem per la seva tasca al capdavant de la cartera d’Afers Socials, potser fins i tot jo podria arribar a votar-lo.


Ara, dit això, no tenim amnèsia col·lectiva. No podem oblidar que el ministre també ha estat al capdavant de la cartera de Justícia i Interior. Aquí la seva tasca ja no ha sigut tan lloable com la realitzada en Afers Socials. Un exemple, va intentar colar una llei -per dir-ho d’alguna manera- que obria la porta a fer escoltes en aquelles investigacions sobre delictes menors. Això i escoltar a tothom si fa o no podríem dir que és el mateix. Al respecte va dir que no hi havia hagut control polític en la proposta de llei. No sé si ho va dir per evitar la polèmica o, el que és encara més greu, que no supervisa aquelles propostes de llei que li fan arribar i el que diguin ja li va bé. I sigui quin sigui el supòsit em genera la mateixa preocupació.


Tampoc podem oblidar les notícies aparegudes darrerament que apunten al fet que podríem estar davant d’unes ingerències molt greus per part de l’estat espanyol. La seva policia hauria actuat directament sobre BPA, sense control aparent per part de les nostres institucions. La resposta del nostre Govern, fins ara, ha estat que desconeixia aquests fets i que, si hagués estat així, hauria estat d’acord amb el compliment d’una comissió rogatòria internacional, un fet amb el qual no tindrien res a veure perquè s’escuden en la separació de poders. Però es dona el cas que si ens remuntem una mica, al 2017, en una pregunta sobre les comissions rogatòries, el nostre executiu va explicar que aquestes es fan arribar al Ministeri de Justícia i Interior i que aquesta és l’autoritat central per tramitar-les. Així doncs, si hi va haver aquesta comissió, el Govern n’havia de ser coneixedor. Si no ho va ser, potser és perquè no va existir dita comissió? Un cop més m’assalten el dubtes sobre la tasca del ministre de Justícia i Interior.


No cal recordar que amb el nou candidat demòcrata al capdavant del Ministeri de Justícia s’ha realitzat -si no vaig errat- la primera expropiació forçosa del Principat. Segueixo tenint seriosos dubtes sobre el procediment emprat, ja no tant per la retro aplicació del mateix si no per allò que diu la constitució. En el seu capítol V, Article 27, apartat 2, parla d’allò que han dit per activa i passiva: que era per un interès públic i, amb això, justificaven l’expropiació. El que no han dit és que en el mateix punt s’indica que s’ha de realitzar la seva justa indemnització.


De veritat hem de fer veure que tot això no ha passat i que no té cap mena de conseqüència? Hem d’obviar que ha estat durant anys al servei d’un Govern on tinc la sensació que m’és d’un cop s’han cregut que estan per sobre del bé i del mal? Un Govern on, entre altres raons i segurament en part per culpa de les polítiques financeres d’un exmilitant socialista, ens ha dut a un pool d’impostos que fins ara mai havíem tingut? Fa dies que la població demana informació sobre el possible acord amb Europa i només tenim pinzellades, filtrades a la premsa, sense respostes clares. I mentre tot això ha passat, on era el ministre d’Afers socials, Justícia i Interior?


Però l’última paraula la tenim els ciutadans, pel que espero que no caiguem en l’amnèsia col·lectiva i realment siguem conscients de qui tenim com a proposta per part de Demòcrates per Andorra a cap de Govern.


Tot i que ja es van perfilant els candidats a cap de Govern dels diferents grups, sé que és aviat per poder veure tots els postulats i les lectures que s’hi poden fer a la llei electoral. Però estic segur que seran uns comicis molt oberts i on de ben segur que tant candidats com electors estarem entretinguts. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT