PUBLICITAT

Apunts sobre l’IGI i els administradors de societats mercantils

En els darrers mesos s’ha generat a Andorra un debat sobre si un administrador d’una societat mercantil hauria d’ésser considerat com a empresari o professional a efectes de l’Impost General Indirecte (IGI).  

En aquest sentit, l’Administració Tributària va emetre a mitjans d’aquest any dues consultes vinculants realitzades a petició de societats mercantils en les que els socis de les mateixes actuaven a la vegada com Administradors o membres del seu Consell d’Administració.  En les referides consultes, referenciades com a CV0123-2018 i CV0114-2018, s’analitza no només el concepte de la subjecció a l’IGI d’aquells serveis prestats per administradors i membres de Consells d’Administració, sinó també el còmput de la xifra anual dels lliuraments de béns i prestacions de serveis als efectes d’ésser considerat empresari o professional i les obligacions de facturació pel desenvolupament de les seves funcions com a tals. 

En termes generals, l’Agència Tributària conclou que, efectivament, els Administradors i membres dels Consells d’Administració de les societats mercantils han d’ésser considerats, amb caràcter general, com a empresaris o professionals a efectes de l’IGI. I ho fa en base als arguments següents principals: 

El primer, que de conformitat amb l’article 5 de la Llei de l’IGI no estan subjectes a l’impost «els serveis prestats per persones físiques en règim de dependència laboral». Entén l’Agència Tributària, que els administradors, amb caràcter general, no estan sotmesos a l’organització empresarial de la mercantil i actuen de forma independent, efectuant per tant una activitat econòmica que està subjecta a l’impost. 

El segon, que aquests administradors tindran la condició d’empresaris o professionals a efectes de l’IGI sempre que  el conjunt de les prestacions de serveis que efectuïn superin la xifra anual de 40.000 euros, de conformitat amb els requisits que estableix la Llei reguladora de l’impost.  

Conseqüentment, la DGT conclou que els Administradors, en tant que percebin una contraprestació econòmica per la prestació d’uns serveis per compte aliè, han de ser considerats un empresari o professional si superen el llindar de 40.000 euros de xifra de negoci i hauran doncs d’emetre una factura a la societat, repercutint-li l’impost corresponent. 

Tanmateix, desenvolupen tots els Administradors de societats mercantils una activitat econòmica de conformitat amb els articles 4 i 5 de la Llei de l’IGI? És a dir, existeix una ordenació efectiva per compte propi de factors de producció materials i humans amb la finalitat de prestar els serveis que s’esperen del càrrec d’Administrador o dels membres d’un Consell d’Administració? 

Caldrà valorar, cas per cas, si la titularitat dels actius principals utilitzats  per  a l’exercici de la seva activitat com Administradors és de la societat mercantil o si, per contra, correspon a l’Administrador. De fet, no pot existir una ordenació de mitjans per compte propi si l’Administrador està sotmès als criteris organitzatius de l’empresa, depèn dels seus mitjans materials i humans i percep una retribució mensual fixa per part d’aquesta en contraprestació de l’exercici del seu càrrec, no estant doncs retribuït en funció dels resultats de la mercantil. Aspectes tots, que denoten una dependència de la societat per part de l’Administrador i dilueixen doncs el concepte d’ordenació per compte propi dels factors de producció que exigeix l’article 5 de la Llei de l’IGI per tal d’ésser considerat empresari o professional. 

Es menciona també, en l’expositiu d’una de les consultes, que de conformitat amb el Comunicat tècnic de 17 de maig de 2017 del Ministeri de Finances, en relació a l’IRPF, quan l’Administrador o membre d’un Consell d’Administració té la seva residència fiscal en territori andorrà, ha de complir les formalitats censals i inscriure’s al Registre d’Empresaris i Professionals; i conclou aquest argumentari amb una remissió a la Llei de l’IGI per tal de justificar la consideració dels Administradors com empresaris o professionals als efectes d’aquesta.   

Tanmateix, la consideració d’empresari o professional a efectes de l’IRPF no atorga als Administradors de forma automàtica la condició d’empresari o professional a efectes d’IGI. De fet, aquesta inscripció censal es requereix únicament a aquells obligats tributaris que obtinguin rendes procedents d’activitats econòmiques al Principat i que, per tant, han de tributar en concepte d’IRPF. Així, en el cas dels Administradors que tinguin un càrrec retribuït de conformitat amb els estatuts de la societat, les rendes percebudes pels mateixos estan subjectes a IRPF però en cap cas podem considerar que, de forma automàtica, siguin empresaris o professionals a efectes de l’IGI. 

En conclusió, a efectes de determinar si un Administrador o membre del Consell d’Administració ha de ser considerat un empresari o professional a efectes de l’IGI, caldrà efectuar un anàlisi cas per cas de les condicions que envolten la seva relació professional amb l’empresa.  Caldrà doncs valorar si aquest realitza una activitat econòmica mitjançant l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans amb la finalitat de prestar els seus serveis com a tal o si, per contra, actua per compte aliè amb caràcter de dependència. Aquest és, si més no, el criteri de l’Administració Tributària que es desprèn de les consultes vinculants esmentades. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT