Francesc Guillaumet Periodista

Quan Al Gore, exvicepresident dels Estats Units amb Bill Clinton, va produir i dirigir Una veritat incòmoda, un documental que alertava dels perills del canvi climàtic si la humanitat no feia un gir de 180 graus en els seus hàbits, molts no el van creure. Gore era (és, de fet) un dels cervells més ben moblats de l’altre costat de l’Atlàntic. I hagués pogut ser president dels Estats Units. Si no ho va ser (en el vot popular es va imposar clarament) va ser per uns 200.000 vots de diferència al col·legi electoral de Florida. I és que la Llei Electoral dels Estats Units especifica que si un candidat guanya en un Estat suma tots els vots electorals en joc. Tornant, però, al documental d’Al Gore és bo posar la lupa en el que representa el canvi climàtic i adaptar-se als nous hàbits que necessàriament hauran de dominar els nostres costums en un futur no massa llunyà. Des d’aquest punt de vista és interessant la iniciativa anunciada aquesta setmana entre Govern, FEDA i la Universitat de Perpinyà Via Domitia per impulsar la formació de professionals andorrans en el sector de les energies renovables. 
Per molt que hi hagi qui s’ho prengui a broma o no s’ho cregui, el tema del canvi climàtic no és per riure. Fa dos setmanes (en parlava fa poc també en aquesta secció del PERIÒDIC) coneixíem un estudi que alerta que els gruixos de neu baixaran a la meitat d’aquí al 2050 i que la temperatura també pujarà un parell de graus al Pirineu. I en aquest punt és bo parlar de les bones intencions de governs i institucions però també alertar que si no es comença a treballar des d’ara difícilment s’aconseguiran objectius que s’han anunciat a «bombo i plateret». En el cas d’Espanya, el Govern de Pedro Sánchez va anunciar fa poc que amb l’horitzó del 2040 prohibirà la venta de cotxes de gasolina i dièsel. Aquesta declaració d’intencions, que va en la direcció de la que han fet també països com França o el Regne Unit, està molt bé si va acompanyada d’una política efectiva que permeti arribar al 2040 amb els deures fets. D’entrada, si el que es vol és reduir les emissions a l’atmosfera (un objectiu molt lloable) potser caldria afrontar el repte des d’un punt de partida més realista o amb un horitzó que vagi encara molt més enllà del 2040. Més que res perquè si posem el focus en les xifres, els números no acaben de sortir. Sense anar més lluny, i segons publicava El País, l’any passat es van matricular 1.234.000 turismes a l’Estat espanyol. D’aquests només 4.106 eren elèctrics mentre que 3.342 eren híbrids (que segons les previsions del govern també quedarien afectats pel veto). No cal ser gaire expert en matemàtiques per veure que els números no surten perquè la ratio entre vehicle elèctric i convencional és, senzillament, abismal.
De tot plegat, doncs, en neixen algunes preguntes. La primera, i sempre tenint en compte la bona voluntat de l’anunci del Govern espanyol, és si a nivell energètic estarem preparats per assumir el repte. I m’explico. Si el parc automobilístic ha de créixer tant d’aquí al 2040 i els vehicles que es venguin han de ser elèctrics és evident que el consum d’energia també creixerà de manera exponencial. Hi podrem fer front amb fonts d’energia neta o continuarem necessitant les nuclears durant molts anys més per afrontar tota aquesta demanda? La nostra geografia estarà preparada amb carregadors de cotxes elèctrics per afrontar la presumible demanda que suposaria? En el meu cas podré anar de Lleida a Carcassona, passant per Andorra per posar un exemple, tenint garantits els punts de subministrament perquè no em quedi al Port d’Envalira sense electricitat per carregar el cotxe? Quina autonomia seran capaços d’assumir els futurs vehicles elèctrics? I la indústria de l’automòbil, de gran importància sobretot a Barcelona, estarà preparada per fer aquesta reconversió a tants pocs anys vista? Pel que fa a mi, tot i compartir la preocupació pel canvi climàtic, són preguntes que em faig cada vegada que escolto anuncis grandiloqüents sobre la qüestió. Cal dir, també, en favor del Govern de Pedro Sánchez, que hi ha iniciatives que van encaminades en aquesta direcció, com la de treure l’impost al sòl que inexplicablement gravava una de les fonts més importants i abundants d’energia neta i renovable que té el país que hi ha més enllà de la Farga de Moles. Tot i això és evident que una flor no fa estiu i que d’ara en endavant s’han d’implementar moltes més mesures d’aquestes característiques si es vol fer creïble l’objectiu anunciat recentment.
D’entrada, però, el que és intel·ligent és començar-se a preparar per aquest nou escenari on la transició energètica serà una realitat i fomentarà, alhora, nous nínxols d’ocupació que necessitaran de gent preparada per afrontar-los amb garanties. D’aquí que la iniciativa de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic, la FEDA i la Universitat de Perpinyà Via Domitia, sigui de vital importància per encara el futur. I és que si bé a vegades hi ha reptes que potser s’encaren amb massa presses, el que és evident és que el món camina cap aquí i que les polítiques que s’implementin d’ara endavant han d’anar necessàriament encaminades a un creixement més sostenible que tingui en compte que de planeta només n’hi ha un i que en conseqüència s’ha de preservar per oferir un futur amb garanties. Talment, i és bo recordar-ho, com recorda la Constitució d’Andorra en el sentit de preservar el país per a les noves generacions.