Un escàndol més
Ahir mateix es coneixia el darrer capítol d’un altre escàndol, un més, als quals ja ens té acostumats el Govern de Demòcrates per Andorra. L’Executiu no ha pres en consideració cap dels cinc recursos que, al seu dia, un cop es va conèixer l’adjudicació de la llicència del casino a l’empresa Jocs, van presentar els operadors descartats.
Com ha passat en altres ocasions, les maneres de fer maldestres de Demòcrates per Andorra, veuen la llum pública sense massa avergonyiment. En el cas que ens ocupa, el Govern revoca les al·legacions dels recurrents però, això sí, els obliga a recalcular les puntuacions atorgades al seu moment, demostrant un cop més que les coses no es van fer com calien.
Ara queda oberta la via jurisdiccional que, com apunta tota lògica, serà la via de defensa dels seus legítims interessos per part dels afectats. Paral·lelament, abans del 18 de gener vinent, el Consell Regulador del Joc, CRAJ, haurà de resoldre la sol·licitud d’adjudicació definitiva de la llicència formalitzada per l’operador guanyador del concurs.
Si una cosa ha sabut demostrar Demòcrates per Andorra els darrers vuit anys al Govern, és la seva capacitat de generar polèmiques i escàndols, protagonitzades en la majoria de casos per la seva opacitat i falta de transparència. El cas del casino n’és el darrer exemple, però la llista és inacabable: el cas BPA amb encara rendes variables bloquejades a Suïssa; el projecte de l’heliport, ara a l’espera dels enèsims informes dels experts; les lleis de transferències i competències comunals que el constitucional va haver de rectificar; les negociacions amb els treballadors de la funció pública, amb manifestacions massives pels carrers del país; el projecte The Cloud on el ministre d’ordenament ha estat capaç d’enterrar-hi 3,3 milions d’euros de tots els contribuents; la plataforma esquiable de Soldeu i la seva declaració d’interès nacional; els recursos pendents del centre d’alt rendiment en alçada al cap del Port d’Envalira; les indefinicions amb l’edifici de Ràdio Andorra, i un llarg etcètera.
Tornant al casino, no deixa de ser paradoxal que aquest projecte hagi estat impulsat pel Govern de Toni Martí, quan ell mateix va ser qui va torpedinar la seva execució setze anys enrere amb tota la contundència. Les capacitats camaleòniques del cap de Govern són fora de tot dubte, però també ho són les seves capacitats per deixar els projectes a mitges. A hores d’ara és tota una evidència que encara falta temps perquè el casino sigui una realitat. Pel que no falta gens és perquè també generi un nou escàndol en tota regla.