Estefania Gracia Periodista

El Govern ens confirma una vegada més que la seva realitat i la dels ciutadans està a anys llum de coincidir. Fa gairebé un mes em vaig preguntar entre aquestes mateixes pàgines quins serien els barems que utilitzaria la Comissió Nacional de l’Habitatge per solucionar la problemàtica dels lloguers i si aquests serien fidels a la situació actual. Doncs ja tinc la resposta. I amb ella, es confirma –un cop més– que les xifres donades per l’Executiu són irreals i que s’han extret del primer barret de copa de mag que s’ha trobat. 

Després d’un mes d’estudi (aquí he de reconèixer que la recopilació s’ha fet força ràpida, també potser per això el resultat és quin és) s’ha acabat deduint que el preu mitjà dels lloguers d’avui se situa entre els 540 i els 587 euros. Crec que la majoria de vosaltres estareu d’acord amb què aquests números s’allunyen molt del que veritablement s’està demanant actualment per un lloguer mitjanament digne i que no es trobi a la perifèria. Si l’habitatge s’ubica en les parròquies centrals i té el mínim (un bany, una cuina, una habitació i un menjador), els 540 euros potser t’arriben per pagar la meitat del lloguer, i hi ha casos que ni això. De fet, en una notícia publicada ahir en aquest mateix rotatiu es confirma que els pisos amb mensualitats inferiors als 600 euros són gairebé inexistents. I els que hi ha, difícilment es troben a Andorra la Vella o a Escaldes-Engordany. Així doncs, digueu-me, de quin pou dels desitjos s’han extret les dades i com és capaç el Govern de –veient com està afectant el mercat immobiliari als seus ciutadans– tenir la sang freda de mentir públicament i de voler rebaixar la tensió amb números que tan sols són reals en la ment dels qui manen. 

Representa que la mitjana dels lloguers ha de servir com a base per fer un estudi més profund i general. Faltaria sumar-hi les dades que han de facilitar els comuns. I amb tot, la Comissió es disposaria a instaurar uns indicadors «el més fiables possible» per regular la situació immobiliària. Si el Govern ha de partir d’aquesta base errònia per buscar una solució, val més que pari màquines i deixi de gastar diners i esforços en una ajuda que no arribarà mai. Estem en el mateix de sempre, es crea una realitat paral·lela on només importa omplir estadístiques de cara a l’exterior i on cap de les xifres que es dona s’equipara al que està vivint el ciutadà de a peu. Ja n’hi ha prou de maquillar els números. Sabem perfectament que establir un sou mitjà superior als 2.000 euros no serveix per a res quan la realitat és que les grans famílies del país cobren tres, quatre, cinc o sis –qui sap– vegades més aquest sou i que els residents de mitjana (com dirien alguns) amb prou feines arriben als 1.100 euros. Passa exactament el mateix amb el preu dels lloguers i amb desenes de xifres més que s’agafen a la babalà. I el pitjor de tot és que aquestes dades es volen utilitzar per arreglar el país i per penjar-se medalles europees. 

Periodista