PUBLICITAT

Que no ens prenguin el pèl

De veritat que vull creure que els governants tenen un interès real en mirar de donar solucions als problemes dels ciutadans, però veient algunes accions em sorgeixen molts dubtes. Dimarts va tenir lloc una nova reunió de la recentment constituïda Comissió Nacional de l’Habitatge. Els mitjans només ens hi vam poder acostar, uns minuts, per prendre’n imatges. Al final de reunió no se’ns va convocar per poder parlar amb cap dels assistents i ens vam haver de conformar amb rebre un comunicat en què es deia que s’havia presentat un estudi d’Estadística que situa el preu mitjà dels lloguers entre els 540 i els 590 euros.


Vistes les dades, però, els interrogants no van trigar a aparèixer: quines característiques tenen aquests pisos (metres quadrats, tenen mobles, el preu inclou les despeses, són contractes de llarga durada o nous, quin any és el de referència)? On es troben situats? Preguntes que els mitjans no vam poder fer quan tocava i que potser haurien evitat la indignació creada quan els ciutadans van rebre la notícia. Era evident que les dades no podien estar actualitzades. Fins i tot el raonador del ciutadà va posar el crit al cel (com a mínim sembla que algú ha començat a preocupar-se de debò per la problemàtica). Finalment, un dia tard i perquè els periodistes van posar la qüestió sobre la taula, dos ministres es van afanyar a aclarir que “no hem comunicat bé”, que les dades donades corresponien al 2017 i que per tant no les donaven per bones per tenir una radiografia de la situació actual. Potser és que les presses per fer veure que es fa alguna cosa els van jugar una mala passada?


Les ofertes que qualsevol pot trobar res tenen a veure amb aquesta mitjana. I permetin-me que igualment posi en dubte la mitjana per al 2017. Jordi Cinca ja va aclarir que l’enquesta només té en compte les famílies assentades al país i en cap cas els temporers. També hauríem de veure quants contractes eren de llarga durada i quants fets de nou, perquè preus per sota dels 600 euros, fins i tot ara fa un any, eren difícils de trobar. 


En un tema com el de l’habitatge, crec que no està de més demanar respecte i cura a l’hora de tractar-lo i fer declaracions. El comunicat del Govern amb les dades d’Estadística, a part de mostrar una manca de rigor espatarrant, va ser una falta de respecte cap a totes aquelles persones que han hagut de marxar de casa perquè els han apujat el lloguer de 300 i 400 euros, cap als temporers que amb prou feines els surt a compte venir a treballar al país amb els arrendaments estratosfèrics als que han de fer front o cap a qualsevol ciutadà que no troba un sostre a un preu acceptable o que acaba passant dificultats econòmiques perquè el sou no li dona per a tot.
Per acabar, només demanaria a tots els integrants de la Comissió Nacional de l’Habitatge que no ens prenguin el pèl. Que s’ho pensin dues vegades abans de fer públiques estadístiques com les d’aquesta setmana i en tot cas que les contextualitzin. I sobretot, que no haguem d’escoltar que hi ha un desconeixement de quina és la realitat dels preus dels lloguers. Qui es creu que el representant d’una associació de propietaris o de gestors immobiliaris no sap a quin preu està arrendant les seves finques? 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT