Cansats d’«acumular» malestar
El Cap de Govern, Toni Martí, ha aprofitat l’esmorzar anual que fa cada any amb els mitjans de comunicació del país per acomiadar-se i anunciar que un cop s’aprovi el pressupost, dissoldrà el Consell General i convocarà els comicis tan esperats. Martí ha estat al capdavant del Principat durant vuit anys i ha protagonitzat decisions polítiques (algunes positives i altres negatives) que ara no comentaré. Però si hi ha una cosa que no em deixa de sorprendre i que l’ha caracteritzat durant part del seu mandat és la facilitat que té de treure ferro a l’assumpte i de veure la palla en els ulls aliens. De fet, podríem dir que aquesta manera d’actuar és ja gairebé un tret característic dels demòcrates.
L’últim fet que demostra aquesta simpatia per no acceptar que les coses no s’han fet bé són les declaracions de Martí en relació a la manifestació celebrada a principis de setmana contra la reforma laboral. El cap de Govern ha reconegut que es tracta d’una manifestació «significativa» i «molt transversal» (com per no pensar-ho...), però no se’n ha pogut estar de remarcar que el «malestar» que està mostrant la societat «s’acumula» de legislatures anteriors. En política tot s’arrossega, és cert. Però també és veritat que vuit anys donen per a molt, i m’atreviria a dir que –fins i tot– donen per canviar les coses. Per tant, si en gairebé una dècada no s’ha aconseguit calmar el neguit que suposadament es venia acumulant, potser caldria pensar que el problema és del qui governa i no dels qui ho van fer en un passat. Però per descomptat, sempre és més fàcil proclamar als quatre vents el que s’ha fet bé i no reconèixer que en alguns aspectes s’ha fracassat.
I el pitjor de tot no és fugir d’estudi, sinó voler penjar-se mèrits que –per a res– són certs. En contesta a la manifestació (i fent referència a la reforma laboral), Martí assegura que des de l’Executiu sempre s’ha estat «al costat de les classes més desfavorides». Una llei que permet que les empreses ho tinguin més fàcil a l’hora d’acomiadar a un treballador, que devalua les hores extres i que disminueix la indemnització és una llei que afavoreix als més desafavorits? La llei també té aspectes positius, sí. Com la baixa per maternitat i de paternitat. Però tot i això, la balança no està per a res compensada.
A més Martí també ha aprofitat l’esmorzar per defensar la tasca del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot. I és que com ja ha demostrat en diferents ocasions, el cap de Govern està molt orgullós del seu possible successor. I com no, una vegada més ha optat per mostrar la seva defensa esquivant bales a tort i a dret. En relació al tema dels habitatges, ha destacat que «hi ha empresaris que han comès abusos» però que també n’hi ha que són «més humils». Està clar! I sort que n’hi ha d’aquesta varietat. Però, com sempre, això no dona resposta als buits legislatius i al campi qui pugui que està vivint actualment el sector. I en relació a les pensions? Martí s’ha afanyat a destacar que els de DA van ser «els primers a dir que hi havia un problema». Bé, crec que no cal ni fer comentaris a aquesta declaració... Sigui com sigui, haurem d’esperar a veure si aquest deliri per llençar les pilotes fora també es converteix en un tret característic d’Espot. O no... perquè vist el succeït, cada dia està més clar que la ciutadania està cansada d’«acumular» malestar.