Pensar en la gent o pensar en un mateix
No tinc per costum el parlar d’altres formacions polítiques ni tampoc de polítics d’altres formacions. No ho faig, senzillament, perquè sóc dels que pensa que un ha d’explicar allò que proposa o què fa per millorar la vida dels ciutadans. Sempre he pensat que la política consisteix en reflexionar, concretar i implementar aquelles mesures necessàries pel progrés de qualsevol societat. Aquests darrers dies, però, he pogut copsar, de manera simptomàtica, que alguns no ho entenen així.
Des de l’acte de presentació del nostre candidat, el passat dia 12 de desembre, hem pogut veure com l’estratègia d’alguna formació política ha variat de manera substancial. Sembla ara que el seu únic objectiu és intentar desprestigiar l’adversari polític. Dona la sensació que no els importi res més. I el més trist és que encara els importa menys si allò que s’afirma o s’intenta propagar és cert o no. Suposo que cadascú és com és. Deuen entendre que aquesta estratègia els donarà els rèdits electorals que consideren que mereixen. En tot cas, és segur que els deu suposar menys feina que elaborar mesures concretes i fiables per millorar la qualitat de vida de la gent. Malauradament, de propostes n’hem sentit ben poques ... I dic malauradament perquè és innegable que el nostre país, com qualsevol altre país europeu, coneix dificultats que necessiten decisions valentes per poder fer-hi front.
Dijous el mateix, el cap de Govern anunciava que l’Executiu està treballant en una sèrie de mesures per impulsar el poder adquisitiu i millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. És cert, i no podem tancar els ulls, que part de la població no ha recuperat els nivells de renda disponible anteriors a la crisi econòmica que tan durament va sacsejar el nostre país. La classe mitjana ha vist com, des del 2008, les seves expectatives econòmiques s’estancaven. A aquesta situació, cal sumar-hi el substancial increment del preu de l’habitatge de lloguer dels darrers dos anys per entendre el legítim descontent d’una part de la població. Per tant, revertir aquesta situació ha de ser la prioritat tan de l’actual Executiu com del que surti escollit als propers comicis electorals. Cal actuar perquè ara que el teixit econòmic del país sembla recuperat, aquesta recuperació arribi i es deixi sentir a les llars.
Des de la nostra formació política en som conscients i és per això que fa setmanes que treballem en un programa electoral amb mesures per incentivar el creixement del poder adquisitiu dels nostres ciutadans i ciutadanes. Seran propostes concretes, fruit del treball intern del partit, però també de les aportacions que molts ciutadans ens fan arribar. Aquestes mesures seran oportunament explicades durant la campanya electoral perquè els ciutadans les puguin valorar en la seva justa mesura.
Ho deia al principi del meu article: no m’agrada parlar dels altres i, de fet, si m’ho permeten no ho penso fer més. Avui, però, la meva intenció en aquest article era la de distingir dues maneres ben diferents d’entendre la política: la que pensa en la gent de la que pensa en un mateix.