PUBLICITAT

Mindfulness al Thyssen

Bé el primer de tot és dir que avui tocava el meu article dedicat als bons propòsits per al 2019, que per a mi ja s’ha tornat un clàssic, perquè ho faig cada any, però he decidit centrar-me en una meravellosa experiència que vaig viure ja a punt d’acabar el 2018 els beneficis de la qual encaixen perfectament dins de la cistella dels meus bons propòsits: dedicar-me més temps de qualitat a mi mateixa per tal de ser capaç de relaxar-me una miqueta i gaudir més de tot el que m’envolta.
Aquesta experiència del Mindfulness combinat amb l’observació de les obres d’art que formen part de l’exposició Femina Feminae al principi m’ha resultat una mica estranya, he de reconèixer-ho: «Caminar a poc a poc» m’ha costat, ja que sóc una persona que sempre vaig corrent a tots els llocs i m’he sentit com si estigués aclaparada, és com si anar més lent en lloc de reconfortar-me, em posés més neguitosa i necessitarà urgentment augmentar el ritme dels meus passos, fins i tot, he sentit per un moment la necessitat de córrer.
Però tota aquesta mena de malestar va reduir-se quan vaig començar ha albirar les obres. M’agrada l’art ja de per si, però en aquesta ocasió podies gaudir des d’una altra perspectiva diferent, observant amb més profunditat els detalls de les pintures.
I el rebuig a anar més a poc a poc va desaparèixer totalment quan ens van indicar que triéssim una pintura per observar-la més minuciosament i detallada i em vaig enamorar de dos paisatges marítims que lluïen penjats junts. M’agrada el mar, em porta bons records d’una altra època, en veure les pintures m’he traslladat allà, a la platja de Sant Joan amb les amigues, els nostres jocs, els meus records de joventut.
Però aquí no acaba tot, he pogut olorar l’olor de l’aigua i del gessamí que envolta les nostres platges, sentir a la boca el regust salat de l’aigua del mar i escoltar el seu so. Ja sabeu per altres escrits meus que m’encanta el so de l’aigua, em relaxa i m’inspira; per això, gairebé sempre surto a caminar pel passeig del riu Valira. I sentir el mar em fascina. Vaig recordar una pintura que hi ha a la sala d’espera del meu metge de capçalera, segur que alguns de vosaltres també l’haureu vista, ja que aquesta pintura en la qual apareix una finestra de fusta oberta cap al mar em fa oblidar on sóc, perquè sempre és com si em transportés a aquesta tranquil·la platja tan sols saltant per la finestra. El mar sempre ha tingut en mi aquests efectes positius, per això em fascinen tant les pintures de la platja de la Malva-rosa de Soroya.
A tant van arribar les meves sensacions que, fins i tot, em vaig identificar amb una de les nenes que apareixien en el quadre. Anava vestida amb una faldilla i un llaç vermells, el meu color favorit, i semblava observar als altres nens i nenes mentre jugaven a l’aigua. Ella els observava a ells i jo l’observava a ella. Una experiència molt enriquidora a nivell mental. Per acabar, vaig prendre un te floral que s’identificava precisament amb aquesta pintura marina. Els ingredients eren variats, però no podia faltar el gessamí que tant m’agrada, el gust anisat i dolç del fonoll, i l’hibisc, que destacava la presència de la noia de vermell com vermella és aquesta flor que també ressaltava entre els altres ingredients pel seu especial gust floral però alhora una mica amarg. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT