1001 curiositats del català
Diuen que tots duem una mena de Pompeu Fabra a dins, perquè a tothom li agrada opinar sobre el català. Però en realitat hi ha tantes coses que desconeixem sobre la nostra llengua! Justament per això, amb la voluntat de sadollar les inquietuds de tots els lletraferits, Jaume Salvanyà ens en presenta mil i una curiositats. Hi descobrirem nombroses peculiaritats sobre els orígens, la història i les vicissituds de la nostra llengua. Veurem quin és l’origen del català i per què en diem així i no ‘bacarès’, tal com va proposar l’historiador valencià Nicoloau-Primitiu Gómez Serrano el segle passat. A més, ens n’adonarem de les nombroses influències que hem rebut d’altres llengües. En el nostre passeig trobarem referències que ens transportaran a la nostra infància. Tots recordem Els verbs catalans conjugats, aquell llibret de color verd de Xuriguera del qual se n’han venut més d’un milió d’exemplars. O quan ens explica per què Albert Jané va decidir traduir per primera vegada ‘Schtroumpfs’ per ‘barrufet’. També hi figuren jocs de llengua i retrucs del tipus ’Què hi farem... –Mala cara quan morirem’.
Aprendrem que el cordill de la baldufa és el ‘llamperó’ i que, en funció del nostre parlar, per referir-nos a una ‘papallona’ direm ‘papalló’, ‘paloma’, ‘palometa’, ‘pitavola’, ‘voliana’ o ‘voliaina’. I si volem ser autèntics fanfarrons dels nostres coneixements lingüístics, apuntarem que quan se’ns infla la parpella i diem que tenim un ‘mussol’ estem usant una ‘falsa etimologia’, ja que genuïnament se’n diria ‘urçol’ però que els parlants ja se sap, de vegades tergiversem les paraules. A més, de ben segur que més d’un deixarà d’escriure ‘ja ja ja’ al Whats app en descobrir que l’onomatopeia del riure en català és ‘ha ha ha’ perquè la lletra que representa més bé el so aspirat és la hac.
Així mateix, hi trobarem els 10 refranys més populars en català, segons una enquesta que Víctor Pàmies va fer el 2010 en què hi van participar més de 1.200 informants d’arreu del domini lingüístic. També hi trobarem altres rànquings, com ara el dels llibres més traduïts en català, de moment La plaça del Diamant n’encapçala la llista; el dels noms més posats actualment, en aquest cas els Marcs i les Paules ocupen la primera posició; i el de les deu paraules més boniques del català, segons una votació que va promoure la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya a través de Twitter el maig passat, ‘xiuxiuejar’ fou la més votada.
I altres curiositats que són paradoxes, com ara que ‘les trompetes de la mort’, els ‘mataparents’ o ‘els ous del diable’ són bolets benignes malgrat que el seu nom no ens convidi a menjar-ne. Així com el fet que ningú s’estranyarà si demanem una ‘mamadeta’ a Tarragona, perquè simplement ens duran charteusse amb granissat de llimona. Per altra banda, assenyala paraules que segons la RAE provenen del català, entre altres, ‘mercería’, ‘cohete’, ‘pincel’ o ‘reloj’. Una prova que no sempre les influències van del castellà al català, el contacte de llengües és recíproc, tot i que no sigui en la mateixa mesura.
Així doncs, si voleu ampliar el vocabulari, aprendre nombroses peculiaritats que ens ofereix la nostra llengua, recordar dates històriques que són clau per entendre la situació lingüística d’avui i divertir-vos amb les curiositats que assenyala , no deixeu de fullejar les pàgines de 1001 Curiositats del català parlat i escrit.