Omar el Bachiri Psicòleg clínic

La manca de disciplina és una de les principals causes de per què tanta gent abandona els propòsits què es marquen. Segurament, la nit de cap d’any molts us heu marcat objectius per assolir aquest 2019, de ben segur, que per a molts són els mateixos què els dels anys anteriors. Fer esport, canviar de feina, muntar el seu propi negoci, deixar de fumar, etc. Doncs en aquest article explicaré com pensar per aconseguir-ho i no abandonar a mig camí.

Aconseguir qualsevol objectiu que et proposis serà quasi impossible si no tens disciplina. La disciplina està determinada per cinc factors interconnectats entre ells. El compromís, l’automotivació, l’organització, l’adaptació i la flexibilitat.
–Compromís: estar disposat a pagar el preu per aconseguir l’objectiu desitjat (esforç físic i mental, per suportar l’angoixa i l’estrès).
–Automotivació: és l’energia necessària per fer front al camí. Aquesta pot ser intrínseca o extrínseca.
–Organització: per prioritzar quines coses i situacions van primer.
–Adaptació i flexibilitat: quan les coses no surten com previstes, s’ha de tenir la capacitat de fer canvis i adaptar-se a ells.
Per a qualsevol objectiu què vulguis aconseguir, primer has de visualitzar com et sentiràs quan l’aconsegueixis. Els teus pensaments marquen el camí de la teva vida. Si ho penses, actuaràs en conseqüència. Enfoca-hi tota la teva atenció i projecta les emocions positives que sents o t’agradaria sentir.

A continuació, traça una ruta i desglossa-la en terminis curts i mitjans. D’aquesta manera no se’t farà tan complicat assolir l’objectiu final. A banda d’això, et serviran com a reforç i motivació per continuar. Quan vegis que vas assolint els objectius petits i mitjans, sentiràs que vas pel bon camí. En canvi, si no els assoleixes, hauràs de canviar de ruta (forma de pensar i actuar, per readaptar-te a les noves situacions).
Al principi, estaràs eufòric i amb moltes ganes d’aconseguir-ho, però si no tens un sistema que et faci de guia, ho acabaràs deixant. Et desmotivaràs. Una vegada acceptat el repte, has de posar una data límit per aconseguir-ho. Això et servirà de pressió per actuar i no proclastinar (deixar les coses per més endavant).

Ara exposaré el sistema per aconseguir el propòsit. Es compon de dues preguntes: 1-És realista? i 2-Per què ho vol?
–Si l’objectiu no és realista, només t’espera l’angoixa, per la frustració de no aconseguir-ho. Els objectius no han de ser molt elevats però, tampoc massa fàcils, sinó t’acabaràs avorrint i encara que l’obtinguis, no li donaràs el valor què es mereix.
–L’importància de ser conscient del perquè ho vols. Ho vols per la teva satisfacció personal o en canvi, per acontentar a una tercera persona? Si és per la teva satisfacció, la motivació serà intrínseca però si és per acontentar als altres, la motivació serà extrínseca. La diferència entre les dues motivacions és que la primera dura tota la vida i la segona és de temps molt limitat. L’extrínseca es molt eficaç per començar el camí però si no hi és l’intrínseca acabes abandonant el projecte. És com la cervesa o qualsevol refresc, te’n pots beure una perquè tens set i continuar bevent perquè t’agrada el sabor.

Tenint això clar, ja pots anar pel teu objectiu. Primer, posa-ho per escrit. D’aquesta manera, passarà de ser subjectiu (un pensament) a ser objectiu. Seguidament, com he dit abans, posa-hi una data límit (tres setmanes, cinc mesos, dos anys, etc.). Hi ha una cosa molt important a tenir en compte i és que és prioritza el curt termini i es menysprea el llarg. D’aquí l’importància de saber per què ho volem, perquè amb el llarg termini adquirim un estil de vida i aquest és per sempre. En canvi, amb el curt, satisfem un desig.
La millor manera d’aconseguir-ho és creant una pluja d’idees per veure quina és la millor. Quan l’hagis escollit, reflexiona en com afectarà el teu estil de vida. Calcula els possibles obstacles que apareixeran i com els afrontaràs. Aquesta manera de fer t’ajudarà a valorar els beneficis i perjudicis. Quan ho tinguis clar, has de convertir aquesta nova conducta en un hàbit. Ha de ser com anar a treballar. T’has de comprometre amb tu mateix i no fallar-te. Però per poder fer aquest pas, t’has d’enfocar en l’actitud positiva. Amb aquesta manera d’entendre la vida tot és més senzill.

Els hàbits s’aconsegueixen després de 21 dies consecutius repetint el mateix ritual i al cap de tres mesos, es converteixen en rutina. La teva nova forma de ser i pensar. A partir d’aquest moment, tot allò que comencis, ho acabaràs. Seràs conscient que si ho dius, ho faràs. Aquí ja podràs dir que tens disciplina.

Resumiré tot el text amb un exemple: ser expert en arts marcials.
1- Expert en arts marcials: primer m’informo dels horaris d’entrenament i de la quota a pagar. Valoro si és factible, si el meu horari laboral i el meu pressupost m’ho permeten. Això vol dir, preguntar en diferents gimnasos fins a trobar l’adequat. A partir d’aquí, aniré regularment, per adquirir l’hàbit d’entrenar. Encara que plogui, nevi o estigui cansat, assistiré a les classes d’entrenament. 
M’examinaré de cinturó en cinturó, fins a arribar al cinturó negre. No es pot ser un expert sense passar per totes aquestes fases. L’objectiu s’aconseguirà a poc a poc, superant els de curt i mig termini, on el fet d’anar aconseguint-los, ens motivarà a continuar fins al final, sense desistir en el camí.
La part més important d’aconseguir els objectius és la confiança que guanyem en nosaltres mateixos i si ja la tenim, la potenciem.