PUBLICITAT

On està la càmera oculta?

F a ja uns dies vaig veure una notícia als informatius forans on s’assegurava que Espanya està en un nivell de despoblació molt alt. Tant, que el nombre de municipis que s’estan quedant sense habitants ja arriba gairebé als 4.500. La notícia no em va sorprendre, cada vegada són més els residents que decideixen abandonar les petites localitats a la recerca d’una zona més ben connectada, amb més facilitats i més ben posicionada de cara als mercats i als sectors tecnològics o industrials. De fet, aquest és el curs que caldria esperar de qualsevol poble que no superi els 1.000 habitants. La revolució industrial del s. XVIII ja va marcar un abans i un després en la despoblació. I anys més tard, encara es fa palesa la necessitat de fugir dels pobles per formar part de la capital.


El curiós de tot plegat és que a aquí, a Andorra, estigui succeint tot el contrari. La població està defugint de les zones cèntriques i s’està instal·lant en les parròquies més altes o en els pobles del voltant. I el motiu principal no és que sigui per tenir millors vistes, per estar més en contacte amb la naturalesa o per tenir més tranquil·litat. Bé, tranquil·litat sí, però econòmica. I és que ja fa massa temps que perdura la problemàtica dels lloguers. Amb tot, sembla que al Govern ja li està bé aquesta fugida. De fet, l’únic que està aconseguint és que tots els pisos que estan quedant buits siguin comprats per gent adinerada i de fora que només té la intenció de fer servir l’habitatge com a residència vacacional o per a inversió pròpia. I és que ja ho diu prou bé el refranyer: «De fora vindran que de casa et trauran».


S’han fet protestes, s’ha anunciat públicament per part de diferents organismes i entitats que calen mesures urgents, duradores i eficaç per millorar la situació. I tot el que s’ha recollit és que es congelin els lloguers durant aquest any, que els contractes d’arrendament que vencen aquest 2019 es puguin prorrogar fins al 2020 i que l’augment dels preus durant aquest període vagi en funció de l’IPC. Aquestes mesures no són ni eficaces ni duradores. La congelació temporal dels lloguers potser ajuda als qui havien de renovar el contracte aquest any o als qui –per sort– tenen un llogater al qui encara no li ha donat temps o no ha volgut sumar-se a les pujades abusives. Però i els qui ja han patit els augments? No són pocs. Aquest que ha de fer? Seguir en la perifèria a l’espera que el pròxim Govern sigui més fidel als seus ciutadans? Sort, llavors. Les mesures preses per lluitar amb aquesta situació em semblen una burla, una presa de pèl i una manca de respecte als ciutadans que veritablement ho estan passant malament per trobar un sostre sota el qual aixoplugar-se. I això no és tot, el Govern pretén arreglar les coses augmentant el salari mínim dels 1.017 als 1.050 euros. Au va! On està la càmera oculta? Fa anys que no s’apugen els sous de forma significativa i, en canvi, el nivell de vida només fa que augmentar. De res serveix apujar el salari mínim si els ciutadans igualment se segueixen ofegant. 


Hi ha qui titlla aquestes mesures d’electoralistes. Qui pensa que el Govern ha fet acte de bones paraules per guanyar vots. Però la veritat és que si veritablement aquest era el seu propòsit, els hi ha sortit el tret per la culata. Perquè després de veure la desgana i el desinterès que posa l’Executiu per solucionar la problemàtica, dubto molt que els seguidors de DA vagin en augment. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT