PUBLICITAT

El ‘Burn-out’ (l’empleat cremat)

Coneixeu la frase «la meva feina m’apassiona però no puc més, n’estic fart»?
Això seria bàsicament el burn-out: un estat d’ansietat molt elevat i prolongat en el temps. És causat per un excés de treball. Per falta de recursos materials i/o de personal. Primer es comença amb una mica d’estrès, si no es controla i es redueix la intensitat, es transforma en ansietat. Passat un temps, l’organisme es queda sense forces, cau malalt i apareix la depressió. També, es pot donar el cas que la depressió sorgeixi sense haver patit abans ansietat. Però en el burn-out, segueix aquesta línia. Estrès – ansietat – depressió.
Una persona que agafa la baixa per aquest motiu, en té al menys per 18 mesos. Aquesta persona està esgotada tan física com mentalment. Ja no és capaç ni d’executar correctament la feina que feia amb anterioritat. Està anul·lada. L’hi ha agafat por a la seva feina. En moltes ocasions, quan torna a treballar, canvia radicalment de sector o de càrrec.
També dir que aquest trastorn no distingeix ni entre classes socials ni sexes. Ho pot patir qualsevol persona apassionada pel seu treball. Ja sigui l’empleat, l’encarregat, el director o el propietari del negoci. És donar més del 100%. T’apassiona el que fas i t’entregues en cor i ànima. 
Estrès: no saber o no poder fer front a la situació. Aquesta et sobrepassa. Pot ser, per manca de preparació o per falta de material i/o personal.
Encara que no ho sembli, l’estrès és un bon aliat, perquè ens manté actius i atents. Sense ell, moriríem, pocs dies després de néixer. És l’encarregat de motivar-nos per aconseguir els objectius que ens proposem i quan les coses no surten com desitgem, ens dona l’energia per buscar les possibles solucions. El problema sorgeix quan es manté continu en el temps.
Ansietat: sorgeix quan pensem massa en el futur (immediat o a llarg termini). En aquest cas, es perquè com estem estressats, donem per fet que demà també ho estarem i tenim por de tornar a patir els efectes del dia anterior. 
L’ansietat és podria definir com la por a tenir por. No pensem i ens deixem emportar. Ens venen idees catastrofistes i irreals però les vivim com si fossin reals i les tinguéssim enfront.
Depressió: estat anímic apàtic, no saps què t’està passant però no tens ganes de res. Tot allò que abans t’agradava, ara ja no t’atrau. Només vols quedar-te a casa i no mantenir contacte físic amb ningú.
Com actuem davant del burn-out? Tens pànic a anar a la feina perquè ja saps el que t’espera. Has convertit el que abans era una motivació per emprendre qualsevol projecte, en una excusa per abandonar. Aleshores o agafes la baixa laboral o redueixes el ritme de treball. Fas el mínim per justificar el teu sou.
–La baixa laboral: no és voluntària, arriba un punt que no et queda més remei perquè, ja no funciones, no tens energia i caus malalt. Però no vas a veure un professional de la ment, és a dir, a un psicòleg o un psiquiatra. Vas al metge de capçalera i aquest només et medica. L’ansietat es supera amb teràpia, no amb medicació. Aquesta només et relaxa l’organisme i calma el teu estat anímic.
–Reduir el ritme de treball: és a dir, passes de ser Batman a ser un mediocre, fas només el que et demanen, ja no aportes res extra. Et dius, pel que em paguen, ja faig suficient.
El perfil d’aquesta persona seria: autoexigent - perfeccionista i no sap delegar. 
Pensa, si no ho faig jo, ningú ho farà i si ho fan, ho faran malament. És el primer en arribar a la feina i l’últim a anar-se’n. Sap que fa moltes hores però ho troba normal, és més, es justifica. Creu que és indispensable i encara més, està convençut que els altres esperen això d’ell. Ve a ser l’efecte Pigmalió (em comporto segons penso que els altres esperen que faci).
Conseqüències de l’estrès i de l’ansietat:
–Insomni
–Dificultat per concentrar-se
–Prendre decisions errònies
Com que no descanses, tens mal de cap, de cervicals, de lumbars, hipertensió (atac de cor) i se’t cansa la vista. Això comporta que no et puguis concentrar en la feina i acabis prenent decisions no gaire encertades.
Què fer per no caure en el burn-out? Revisar les nostres expectatives, potser són massa elevades i cal replantejar-les. No esperar l’aprovació de tots. A la feina, per molt bé que ho facis, no tothom t’ho agrairà i encara menys et felicitaran.
Resumeixo les tres fases del burn-out, amb un exemple molt típic: l’encarregat de la botiga.
1- Estic entusiasmat, il·lusionat amb la feina i el càrrec que desenvolupo. Tinc bones expectatives laborals. Vaig a la feina content i més a més tinc un bon equip, amb el qual em sento totalment identificat.
2- Em comencen a exigir cada vegada més, pel mateix sou, o jo mateix em pressiono per fer-ne més. Aquí comença la frustració i la desil·lusió en veure com s’esfumen les meves expectatives. Estic veient que no facturaré la quantitat desitjada. El treball  m’esgota, he de fer més en el mateix temps i moltes vegades amb menys gent.
3- Arriba l’estrès i l’apatia, em resigno perquè no he assolit els objectius marcats. Estic cansat, l’ansietat no em permet dormir ni descansar, m’he tornat histèric, a la mínima esclato. El bon rotllo a l’equip s’escampa, ja no existeix. Llavors per suportar-ho, m’autoenganyo, em dic a mi mateix: «puc amb tot, sóc fort». 
Començo a prendre til·les per calmar-me i en poc més de cinc setmanes ja estic amb ansiolítics i antidepressius. A banda d’això, el cafè s’ha tornat el meu millor aliat, sense ell, no funciono. No és que m’agradi molt però, és que sense ell, estic KO.
Conclusió: arribes a casa tan cansat i irritat que amb el temps la teva parella t’acaba deixant. Et quedes sol, tu i les teves pastilles.
Deixo una petita reflexió: val la pena patir o morir per una feina que després vindrà una altra persona i potser ho farà pitjor però estarà més ben valorada que tu? 

Comenta aquest article

PUBLICITAT