Qui volia neu?
No volíem neu? Doncs dues tasses. Fa setmanes que sento a tort i a dret: «A veure si arriba la gran nevada». I ara que ha arribat (ahir, de fet) hi ha qui vol que desaparegui. «La neu és maca quan es mira des de la finestra de casa, però quan s’ha d’anar a treballar, no agrada tant». Si sou dels qui penseu així o dels qui tenen algun amic o conegut que cada cop que neva diu aquesta frase, us compadeixo. Jo ahir la vaig escoltar uns quants cops.
Això sí. De cara a la galeria, tot són alegries i il·lusions. I és que mentre un conegut s’estava queixant precisament del suplici que representa haver-se de moure’s pel carrer amb neu, el seu mòbil estava immortalitzant part del paisatge. Endevineu per què? Efectivament, per penjar la fotografia a Instagram. De fet, estic segura que ahir la majoria de vosaltres us vau assabentar que havia nevat gràcies a les pantalles dels vostres mòbils.
Tan sols us va caldre obrir qualsevol xarxa social i contemplar les desenes de fotografies i vídeos que l’estaven envaint. Però ep, no ho critico pas. Jo mateixa vaig ser partícip d’aquesta allau de fotografies amb neu. De fet, puc dir que vaig patir uns moments de congelació a les mans a la recerca de la imatge perfecta. I ni així la vaig aconseguir... Que hi farem, hi ha qui neix amb estrella i qui neix estrellat.
Sigui com sigui, per lluir s’ha de patir. I si Andorra vol lluir de mantell blanc, els seus ciutadans ho han de suportar. També és cert que sovint vivim un patiment innecessari. I és que mira que se’ns va avisar... Nevarà, i molt. Eviteu agafar el vehicle si no és necessari, equipeu-lo amb rodes de neu o cadenes, circuleu a velocitat moderada... Doncs no hi ha manera. Cada vegada que hi ha la gran nevada, les carreteres i vies del carrer es col·lapsen.
Els motius solen ser diversos: gent que no fa cas a les recomanacions, vehicles que es queden creuats enmig de la carretera, màquines llevaneu que més que ajudar només fan que formar cues... I és que també cal dir que tot i ser un país de neu, la prevenció i l’actuació per part dels estaments públics deixa bastant que desitjar. Representa que hauríem d’estar preparats.
La neu no ens hauria d’agafar per sorpresa, i més quan era esperada. I en canvi, els protocols que se segueixen quan hi ha situacions de neu abundant no disten massa dels que es duen a terme quan hi ha poca neu: obligació de cadenes i vigilància en els punts claus, com rotondes o interseccions.En dies com els d’ahir, caldria una actuació més efectiva. Protocols d’emergència i toc de queda si fa falta. Està bé donar consells sobre com cal circular amb neu o sobre que cal vigilar amb el vent, però de res serveix tantes recomanacions si tens l’obligació d’anar a treballar. En altres països del nord, com Minnesota (poso aquest exemple perquè és el primer que m’ha vingut al cap) en dies de nevada intensa es prohibeix sortir al carrer a no ser que sigui extremadament necessari.
I per descomptat, anar a treballar no és considerat com a tal. Això si, res es pot fer contra aquells qui més que no seguir les recomanacions sembla que les desobeeixen a propòsit. I és que entre les moltes irregularitats que vaig veure ahir, la més sorprenent va ser quan una bola de neu gegant va passar muntada en motocicleta pel meu costat a un per hora. Qui en el seu sa judici agafa la moto en un dia com ahir? Em pregunto si el pobre home va aconseguir arribar al seu destí sa i estalvi i quants incidents va causar durant el seu trajecte...