Funció pública: la reforma que no convenç
El Projecte de llei de la Funció Pública que havia de ser clau pel model d’administració, per facilitar la diversificació econòmica del país, i també com una millora del servei als administrats no serà possible. Estem davant d’un projecte que haurà de ser modificat tan bon punt comenci la propera legislatura ja que el que havia de ser el pal de paller del nou model d’administració, ha esdevingut la llei contra la Funció Pública, i contra els seus treballadors.
El que havia de representar un primer pas cap a un nou model d’administració, moderna, dinàmica, facilitadora, capdavantera i desburocratizada, dona pas a un model d’administració polititzada, precaritzada, i altament desmotivada. Si existia alguna forma d’aconseguir el descontentament, i el sentiment d’injustícia dels treballadors públics, aquest era el text que calia portar al parlament, i era aquesta la forma d’aprovar-lo.
DA no ha reformat l’administració, ha desmantellat la Funció Pública, que són conceptes diferents. I no només amb aquesta llei, també amb les lleis dels cossos especials de policia, bombers, agents penitenciaris, i amb les que volen aprovar abans d’acabar la legislatura com el cos diplomàtic o educació. No pot prosperar un text que pretén ser l’eina de creixement professional d’un col·lectiu al qual se l’ha ignorat, el resultat ha estat dues grans manifestacions per part dels treballadors públics.
Aquest és el model de funció pública que ha aprovat DA, que no deixa de ser la culminació d’una política d’augment de contractacions.
El text proposat és un projecte que ni aporta una carrera professional, ni una sortida digna a les persones que podrien plantejar-se deixar l’administració després d’un llarg de servei públic, ni molt menys un model d’administració que permeti saber cap a on evolucionarà la mateixa, ni si ho farà amb garanties. Absència de carrera professional, absència de model d’administració digital, absència de pla de recursos, tècnics i humans, absència d’una idea de què ha de ser la funció pública de demà, però també la d’avui.
El model d’e-goverment o administració digital que DA va anunciar ni s’ha explicat, només ha estat això un anunci com tants d’altres que ha fet aquest govern durant 8 anys. Han estat incapaços de vincular aquest model d’administració digital amb la reflexió que calia fer sobre els recursos, els reptes i les obligacions que haurà d’assumir l’administració pública andorrana. L’explicació és evident, no han desenvolupat cap model. Si haguessin fet aquest exercici, la lògica els hauria portat a plantejar jubilacions o fins i tot prejubilacions, no a allargar-les.
L’entrada de personal adaptat i format als reptes que haurà de desenvolupar l’administració obligarà que hi hagi aquest replantejament. No té sentit allargar l’edat de jubilació quan cal reformular processos, adaptar perfils i fer un reciclatge important del personal. D’aquesta forma, tindrem una administració cada cop més obsoleta i desfasada, i uns administrats cada cop més exigents. La combinació donarà un alt grau d’insatisfacció dels uns i dels altres.Si entrem a parlar de la política retributiva, un dels grans problemes segons el Govern, la solució que han trobat és la de proposar una política salarial vinculada a una graella professional que provoca l’efecte contrari del que en teoria busca.
Els treballadors no volen assumir més responsabilitats, per què realment no els hi compensa, o perquè directament els perjudica. Han fet graelles salarials que la banda màxima d’una categoria inferior, està més remunerada que la banda baixa de la categoria superior. Quina mena d’incentiu és aquest? Amb els complements de la banda baixa un treballador pot cobrar més que un altre d’una categoria superior. Si parlem de complements, és sense dubte un àmbit a on el Govern sí que ha estat molt generós, especialment amb aquells a qui ha volgut premiar la seva fidelitat política.
I aquest és el model de funció pública que ha aprovat DA, que no deixa de ser la culminació d’una política d’augment de les contractacions de la base amb salaris baixos, amb caràcter eventual per mantenir la precarietat, mentre repeteixen fins a l’infinit que el model és insostenible. Demòcrates per Andorra ha fet créixer l’administració com cap altre govern, i és DA més que cap altre govern qui l’està enfonsant.
L’oposició a la llei per part dels treballadors públics no és un tema exclusiu de triennis. És el rebuig a perdre la condició de funcionari que ara es dona, ja que els hi crea inseguretat. És el rebuig a la consolidació de deu anys sense augment salarial que amb la substitució dels triennis per quinquennis agreujarà la perduda de poder adquisitiu que venen patint. És el rebuig a una mobilitat arbitrària, subjecta al criteri polític i no a les càrregues de feina o carreres professionals. És en definitiva, el rebuig a la llei de l’embut.