El manifest dels 300
300 persones d’Andorra, de l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran d’Espanya i de l’Arieja i els Pirineus Orientals de França, s’han significat en una acció d’especial singularitat, i proposen «la creació d’una ÀREA ECONÒMICA ESPECIAL ANDORRA-PIRINEUS, reconeguda en l’Acord d’Associació a signar entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra, concebuda com a eina per a potenciar el desenvolupament conjunt i harmoniós d’aquesta bella i històrica regió d’alta muntanya europea».
Consideren que «l’Acord d’Associació que estan negociant la UE i el Principat d’Andorra és una oportunitat històrica per a emmarcar i enfortir les relacions tradicionals i futures d’Andorra, amb tots els estats de la UE, però també i de forma especial amb l’àrea pirinenca que l’envolta. Aquest Acord ha de permetre que la UE dinamitzi l’economia andorrana obrint-li nous mercats i perspectives i propiciar alhora que Andorra es pugui constituir en una font per a la vigorització social i econòmica dels seus veïns comunitaris més propers». El Manifest va ser presentat públicament el proppassat 4 de desembre de 2018 a Andorra la Vella i entregat al Síndic General, Vicenç Mateu i al cap de Govern, Antoni Martí.
És sabut que en la vida de les persones, de les famílies, de les empreses i també de les societats, arriba un moment en què no n’hi ha prou amb seguir les inèrcies i rutines conegudes i cal posar les llums llargues i mirar el futur a mig i llarg termini amb determinació. Arriba un temps en el que l’obsessió per continuar transitant per camins rodats, com si el món no hagués canviat, pot convertir-se en una rèmora i un fre per a preparar amb garanties l’esdevenidor. Arriba un dia en que cal plantejar-se un nou full de ruta amb escenaris renovats.
Andorra que no pot viure aïllada del context europeu, ha encetat negociacions per a l’establiment d’un Acord d’Associació amb la Unió Europea. És un pas important i indispensable. En aquest marc, els adherits al Manifest posen a la consideració dels negociadors d’ambdós costats de la taula un projecte de futur, basat en una clara simbiosi, que respon a una especificitat andorrana, la de la complementarietat històrica amb els seus territoris veïns.
És admès per tothom que Andorra és en l’actualitat el pol demogràfic (uns 75.000 habitants), econòmic i de serveis més important del Pirineu i que, alhora, dol d’un territori petits (no arriba als 500 Km2) que limita seriosament les seves possibilitats d’assolir un desenvolupament integral segons els paràmetres contemporanis. D’altra banda, Andorra està envoltada de valls pirinenques, amb les que ha mantingut al llarg de mil·lennis una estretíssima relació, que avui tenen una més baixa densitat de població i una menor renda per càpita. Els habitants de l’entorn pirinenc del Principat són, no obstant, membres de ple dret de la UE.
Per què es parla de simbiosi? Perquè els 250.000 pirinencs concernits (els andorrans més els veïns immediats del nord i del sud de la serralada) en resultarien directament beneficiats. Andorra encetaria per primera vegada en la seva història un ambiciós rol territorial com a centre dinamitzador d’una extensa zona d’alta muntanya, de les més atractives del migdia d’Europa en història, cultura, paisatge, riquesa medi-ambiental i diversitat lingüística. Només cal esmentar el patrimoni arquitectònic i monumental, el de parcs naturals, nacionals, i patrimoni de la humanitat i les estacions d’esquí alpí i nòrdic que encabeix: un autèntic tresor! Al seu torn, els pirinencs veïns hi sortirien també guanyant fruit d’un nou impuls econòmic i social, i d’un notabilíssim increment de la seva singularitat.
L’ÀREA ECONÒMICA ESPECIAL ANDORRA-PIRINEUS comportarà un salt d’escala qualitatiu que fornirà unes sòlides bases per a la superació de la innegable posició perifèrica i marginal en que ara es troba ancorada en relació als grans centres urbans de Barcelona i Tolosa. No es tracta, és clar, de plantejar, en absolut cap canvi en l’estatus polític andorrà, ni de repartir l’actual riquesa, sinó de posar els fonaments per a magnificar la prosperitat general a mig i llarg termini per la via de la complementarietat, de sumar per a ser mes forts.
Per la seva extensió, també, aquesta àrea es veurà en el mapa d’Europa i es podrà fer creditora de la marca Pirineus, incorporant una nova rellevància econòmica i social.