Per un real estat del Benestar
Llegeixo la premsa i diversos titulars del Govern traient pit sobre les diverses ajudes que es donen el dia d’avui als habitants del nostre Principat. Evidentment, no seré jo qui es posicionarà en contra d’aquests tipus de mesures (una altra discussió pot ser si són o no suficients, però ho deixarem per una altra reflexió). El que sí que em preocupa, i fa dies que hi penso, és que l’actual Govern minimitza l’Estat del Benestar, utilitzant-lo com una falsa eina per amagar la mala gestió d’aquest i dels béns públics, a través d’ajudes de correcció fetes malament i de forma accelerada.
Segons l’Enciclopèdia Catalana, podem definir l’Estat del Benestar com: «Tipus d’actuació estatal destinada a produir béns i serveis no rendibles per al sector privat». És a dir, totes les intervencions que fa l’Estat en recerca d’un país just i igualitari a través de prestacions; universals (que s’ofereixen a tota la població gratuïtament); contributives (atorgades a persones que han cotitzat a la Seguretat Social); subsidiàries (ajut de l’estat a pagar certs serveis quan la persona no pot assumir tot el cost) i socials (atorgat a persones que estan sota el llindar de la pobresa).
I des de la socialdemocràcia, quin tipus d’Estat del Benestar defenem? Doncs, un model motivat per objectius igualitaris i redistributius a través de polítiques universals. I com s’aconsegueix? Amb una despesa pública important i la implicació de l’Estat en tots els camps. Personalment, crec en una societat culta i sana: S’ha de promoure i invertir doncs sense cap mena de por ni restricció en polítiques sanitàries i d’educació.
I després d’això, podem parlar una despesa real del govern de Demòcrates per Andorra en Estat de Benestar? Evidentment NO! Ens trobem davant d’un Executiu paternalista que només mira per la immediatesa i no inverteix en polítiques públiques que a llarg termini resolguin les mancances que el dia d’avui Govern sana amb petits «pegats» que cada vegada són més ineficients contra la gran ferida social que deixa a Andorra i als seus habitants. I com ho puc demostrar? Doncs molt fàcil, només cal mirar les darreres lleis, que no miren ni inverteixen en el ciutadà de carrer sinó que només miren per l’elit ciutadana i política d’aquest país.
Podem començar amb la llei laboral o la de la funció pública; dos textos que intenten maquillar com a de progrés però només fan que embrutar encara més els pocs drets socials que ja teníem: horaris abusius en alguns sectors, enduriment de descansos, facilitat per a l’acomiadament, salari mínim insuficient, etc. Gens de respecte envers la gent gran trencant consensos en matèria de pensions deixant molts jubilats asfixiats en el seu dia a dia. I per què no parlar de la manca d’interès de solucionar el principal problema en aquest país com és l’habitatge? Cap solució i un intent d’enganyar-nos amb petites mesures per intentar sanar el ferit amb tiretes que ja no curen res. I la sanitat? Reforma sanitària que ve en compta gotes i manca de decisions en aquesta qüestió. És la sanitat un problema menor per al Govern de DA?
És aquest l’Estat de benestar que volem per al nostre país? Recordem que l’actual candidat demòcrata a les eleccions és precisament el ministre d’Afers Socials, poc preocupat durant 8 anys d’aquestes polítiques. Així doncs, no podem esperar gaire més d’un possible executiu encapçalat per Xavier Espot.
Personalment, i des del Partit Socialdemòcrata, hem defensat tant al Consell General com als comuns un Estat del Benestar real, fonamentat per una inversió real i curosa en la sanitat, l’educació, la gent gran, els joves, la igualtat de gènere i en les polítiques d’habitatge, laborals i socials. Des del PS, defensem un Estat que intervingui i inverteixi en uns despeses socials positives a curt però també a llarg termini. Creiem en inversió social i creiem a invertir per tota la ciutadania i les seves preocupacions. Potser cal recordar a l’actual Executiu que Andorra no és només el 7% que el va votar, sinó que també ho som l’altre 93%.