PUBLICITAT

Alquézar, vila medieval

En aquesta ocasió us parlaré d’Alquézar, vila medieval situada al Somontano d’Osca, als peus del Parc Natural de la Serra i els Canons de Guara, a 48 km d’aquesta ciutat, la qual vaig visitar aprofitant la meva sortida de cap de setmana per celebrar Sant Valentí en un dels seus hotels amb un sopar especial. I és que, com ja sabeu, per a mi sense alguna sortida cultural cap viatge no és complet. I per descomptat, també vaig dedicar algunes hores a visitar llibreries per buscar algunes cosetes noves que necessitava per a la meva acadèmia.
Alquézar, enfilada a 660 m d’altitud sobre una de les serres paral·leles al Pirineu, s’integra perfectament en un impressionant paisatge de calcàries modelat pel riu Vero, que ha creat al llarg del temps un canó fantàstic per practicar del barranquisme gaudint de penya-segats impressionants, coves d’art rupestre, etc.
En arribar, has d’aparcar el teu cotxe fora i donar-te una passejada per accedir al poble, ja que el pas de vehicles queda restringit als visitants. Un cop dins, de visita obligatòria és la seva majestuosa Col·legiata de Santa Maria la Major, antigament un castell construït pels musulmans al segle IX, declarada Monument Nacional en 1.931, a la qual s’accedeix pujant unes elevades escales de pedra ja que està situada al capdamunt de la vila. Aquesta monumental Col·legiata ha vist com el transcórrer dels segles i els diferents corrents artístics, deixaven la seva empremta. Del primitiu temple romànic només es conserva l’atri decorat amb capitells historiats. Posteriorment, al segle XIV es va construir el claustre gòtic que aprofita i integra les arcades romàniques. Les pintures al fresc que cobreixen els murs d’aquest claustre, des del qual es tenen unes vistes meravelloses de tot el paisatge que envolta la Col·legiata, són representacions d’escenes que pertanyen al Nou Testament i ens narren la vida de Jesucrist des de l’Anunciació de l’Àngel Sant Gabriel a Maria fins a la resurrecció de Jesucrist, passant per escenes com la presentació al temple, Ponç Pilates rentant-se les mans o al Cirineu ajudant a Crist a carregar la creu fins al Gòlgota.
També s’ha de destacar l’arquitectura i el traçat medieval del seu casc urbà declarat Conjunt Històric Artístic des de 1982. Aquest passat medieval segueix viu i vaig poder gaudir-lo mentre passejava tranquil·lament gaudint del sol, ja que feia un dia esplèndid, pels seus intricats, costeruts i estrets carrerons de pedra i pels seus passadissos, veient les façanes de color arenós de les seves cases. I quan vaig travessar la portalada gòtica que condueix a la antiga vila amb la seva Plaça Major.
Després de visitar la cèntrica església de Sant Miquel, d’estil barroc popular, van intentar menjar alguna cosa, però va ser totalment impossible, perquè no havíem reservat i tot estava ple. Així que quan ens van dir que calia esperar unes dos hores per tenir una taula, vam decidir marxar, perquè era diumenge i volíem reprendre el viatge al més aviat possible. Però sí que vam prendre alguna cosa i, la veritat, set euros per dues canyes em sembla una mica excessiu. Per aquest mateix motiu vam reservar el recorregut de la Ruta de les passarel·les, d’una hora i mitja, al voltant del poble seguint el riu Vero per a una pròxima ocasió que segur que n’hi haurà. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT