Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número  CV0136-2018, del 8 de novembre del 2018, del Departament de Tributs i de Fronteres en relació amb la consideració d’establiment permanent.

La societat consultant és una entitat resident fiscal a Espanya dedicada fonamentalment als treballs d’arquitectura. Juntament amb una altra societat resident fiscal al Principat amb un objecte social similar (en endavant societat andorrana), han acordat formalitzar una Unió Temporal d’Empreses (en endavant la UTE), a l’objecte de desenvolupar un projecte constructiu d’un conjunt d’edificis residencials al Principat i que els ha estat encarregat una promotora local.

Segons es desprèn de la informació proporcionada, les distintes fases exposades a la consulta en les quals participa l’entitat resident fiscal a Espanya formen part d’un projecte constructiu únic d’un conjunt d’edificis que s’efectuarà en territori andorrà; per tant, tenint en compte que aquest projecte tindrà una durada superior a 12 mesos, constituirà un establiment permanent en territori andorrà, tal com preveu el Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió fiscal, a l’article 5.3:

«Article 5. Establiment permanent
1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió «establiment permanent» designa una instal·lació fixa de negocis a través de la qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat.
2. L’expressió «establiment permanent» inclou en particular:
a) les seus de direcció;
b) les sucursals;
c) les oficines;
d) les fàbriques;
e) els tallers;
f) les mines, els pous de petroli o de gas, les pedreres o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals; i
g) les explotacions agrícoles, pecuàries o forestals.
3. Una obra o un projecte de construcció o d’instal·lació únicament constitueix un establiment permanent si la seva durada és superior als dotze mesos».

La mateixa normativa a l’article 7.1, sobre els beneficis empresarials, estableix que «Els beneficis d’una empresa d’un Estat contractant estan sotmesos a imposició exclusivament en aquest Estat, llevat que l’empresa exerceixi la seva activitat en l’altre Estat contractant mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat. Si l’empresa exerceix la seva activitat de tal manera, els beneficis de l’empresa poden ser imposables a l’altre Estat però només en la mesura que siguin imputables a aquest establiment permanent».

Així mateix, el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, a l’article 10.1, en relació amb les regles de tributació, disposa que «Quan la renda s’obtingui mitjançant un establiment permanent a Andorra, tributarà per la totalitat de la renda atribuïble a l’establiment permanent, amb independència del lloc d’obtenció de la mateixa».

En conseqüència, atès que el projecte constructiu exposat a la consulta constitueix un establiment permanent en territori andorrà, les rendes que li siguin imputables a l’entitat no resident fiscal a Andorra derivades de totes les fases del projecte constructiu estaran subjectes a l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Respecte a les obligacions tributàries, l’entitat no-resident fiscal a Andorra haurà de nomenar un representant fiscal perquè els representi davant el Departament de Tributs i de Fronteres, tal com es desprèn de l’article 6.1 del Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals: «Els obligats tributaris no residents fiscals estan obligats a nomenar una persona física o jurídica amb residència a Andorra, perquè els representi davant el ministeri encarregat de les finances en relació amb les seves obligacions per aquest impost quan obtinguin rendes mitjançant establiment permanent o quan, atesa la quantia o les característiques de la renda obtinguda en el territori andorrà per l’obligat tributari, ho requereixi així el ministeri encarregat de les finances»; així com presentar la corresponent declaració de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals i ingressar el deute tributari, en el termini i la forma que preveu l’article 15.1 del Reglament de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals: «Els establiments permanents estan obligats a presentar una declaració i a ingressar el deute tributari corresponent. La declaració de liquidació que es presenta és la que es correspon al model establert a la Llei de l’impost sobre societats, amb el termini màxim de presentació del mes natural següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu».

En relació amb l’impost general indirecte, si la societat no resident fiscal que actua en territori andorrà mitjançant un establiment permanent en territori andorrà té la consideració d’empresari als efectes de l’impost, haurà de repercutir-lo i liquidar-lo segons els preceptes establerts al Decret legislatiu del 5-04-2017 de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.