PUBLICITAT

Novetats fiscals en relació a l’habitatge de lloguer

E l passat 13 de febrer de 2019, el Consell General va aprovar la Llei 3/2019, de 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges, amb l’objectiu principal d’adaptar la normativa a la realitat econòmica i social del moment. En efecte, en els darrers anys s’ha constatat una creixent problemàtica social que s’ha fet palesa en el desequilibri entre l’oferta i la demanda d’habitatges de lloguer, així com en els increments substancials de les rendes efectuats per part d’alguns arrendadors, que imposen dificultats als arrendataris per assumir-les alhora que redueixen el seu poder adquisitiu. 

Així doncs, amb la finalitat d’afrontar aquesta problemàtica, s’han implementat diverses modificacions de la normativa, no només de forma directa sobre l’articulat de la Llei d’Arrendaments de Finques Urbanes, sinó també sobre altres lleis de caràcter més tributari com poden ser la Llei de l’Impost sobre les Transmissions Patrimonials, la Llei de l’Impost General Indirecte o la Llei de Finances Comunals, així com sobre la Llei General de l’Allotjament Turístic o la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme. Totes elles, amb l’objectiu essencial de fomentar l’increment dels pisos de lloguer i evitar l’augment desproporcionat de les seves rendes. 

Entre les mesures de caràcter tributari implementades, es troba en primer lloc la creació d’un nou Impost sobre els Habitatges Buits («IHB») que pretén vetllar per la funció social de la propietat i l’habitatge digne. Amb aquesta finalitat, l’impost grava aquells habitatges susceptibles de ser arrendats però que es troben desocupats durant un període mínim de dos anys, excepte que s’emmarquin dins algun dels supòsits que la Llei exclou específicament: segones o terceres residències per a ús familiar, de vacances o lleure, domicilis fiscals o socials del subjecte passiu, béns immobles afectes a una activitat econòmica, canvis d’habitatge per raons de salut i, finalment, aquells pisos que estiguin a la venda mitjançant agència immobiliària. Salvades aquestes excepcions, tots aquells pisos que romanguin desocupats durant almenys dos anys seran objecte de l’impost, la base de tributació del qual tindrà en compte el nombre de metres quadrats de superfície útil de l’habitatge a la que s’aplicarà un tipus de gravamen del 5,05% per metre quadrat. L’impost meritarà cada 31 de desembre i el subjecte passiu en són totes aquelles persones físiques o jurídiques propietaris d’habitatges buits, sense causa justificada, durant el termini esmentat.  

D’altra banda, es plantegen modificacions a l’articulat Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Immobiliàries, de forma que, si bé es mantenen els tipus impositius estatal a l’1% i comunal entre el 0,50% i el 3%, es preveu una excepció a la seva aplicabilitat. En efecte, la Llei estableix que, quan l’adquirent de l’immoble es dediqui a l’arrendament d’habitatges residencials i arrendi l’immoble durant almenys cinc anys, el tipus de gravamen estatal no serà aplicable, i a més a més, els Comuns podran decidir reduir el tipus comunal, o fins i tot, no aplicar-lo.  Ara bé, si l’arrendatari no compleix amb el període mínim de cinc anys que marca la llei, s’aplicarà el tipus de gravamen escaient juntament amb els interessos de demora que en resultin. 

En relació a la Llei de Finances Comunals i la Llei de l’allotjament turístic, i concretament pel que fa a l’Impost de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals, s’afegeix a la qualificació del fet generador de l’impost, l’explotació d’habitatges d’ús turístic, tant per persones físiques com per persones jurídiques fins i tot quan es requereixi la inscripció al Registre de Comerç. En efecte, degut a la recent creixent oferta d’habitatges d’ús turístic, que limita ensems els habitatges de lloguer existents, es pretén donar un tractament tributari més equitatiu a les dues tipologies i afavorir així la destinació dels béns immobles a l’arrendament d’habitatges. 

Finalment, si bé l’article 59 de la Llei de l’Impost General Indirecte, ja inclou dins de les operacions a les quals s’aplica un tipus superreduït de l’impost, els arrendaments d’edificis o parts d’aquests que estiguin exclusivament destinats a habitatge, la Llei ha volgut remarcar que aquest tipus només s’aplicarà a aquells que es regeixin per la Llei d’arrendaments de finques urbanes, i que per tant compleixin estrictament amb les disposicions de la mateixa.  

Així doncs, la Llei 3/2019, de 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges articula un seguit de mecanismes dirigits a incentivar el mercat d’habitatges de lloguer, fomentar l’increment dels pisos disponibles i regular l’augment desmesurat de les seves rendes i ho fa no només equilibrant les relacions entre arrendatari i arrendador, sinó articulant un marc tributari més beneficiós en relació a les transaccions relacionades amb els habitatges de lloguer. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT