PUBLICITAT

I si torna el Corto?

La cara de satisfacció de Joan Pieras, president de l’ARCA en anunciar l’ampliació del museu La Massana Còmic que permetrà, finalment, que el museu sigui realment un museu, crec que era impagable. Quan parla de còmics se l’il·lumina la cara i és un pou de saviesa. Jo, que no hi entenc un borrall, ja els ho admeto, l’escolto i em venen ganes de capbussar-me en aquest món. No he sigut mai una gran amant dels còmics, però algun Tintín o un Mortadelo i Filemó he tingut entre mans.


L’estiu passat vaig estar a Brussel·les. Entre els molts atractius turístics que ofereix la ciutat, em va fer gràcia endinsar-me pels carrers de la capital europea a la recerca de les façanes del còmic. Tintín, Spirou, Els Barrufets i Lucky Luke (d’autors belgues), entre altres obres, fan gaudir petits i grans. Veure tots aquests personatges en obres de grans dimensions mentre passeges és impressionant! Un plaer. És innegable que Brussel·les és un autèntic paradís per als amants del còmic, amb botigues i museus que sacien qualsevol curiositat.


És per això que quan veig l’aposta de la Massana per esdevenir la parròquia del còmic i la tasca desenvolupada per l’ARCA no puc evitar recordar la malaurada façana del Corto Maltés. Sis mesos va durar? Una pena. I tot per un personatge amb una cigarreta a la boca als voltants d’una escola. Deu ser que els pares dels alumnes no fumen... En fi, no tornaré a entrar en aquell debat que ja es va tenir i que va acabar, com deia, amb la façana esborrada. Però ara que sembla que tornen a estar de moda els murals urbans, per què no donar un toc còmic a les parets buides massanenques?


Sé que no és fàcil. Val diners i l’ARCA segur que no ho pot assumir. Però si realment hi ha voluntat d’apostar per aquesta disciplina artística, si es vol ser un referent al costat d’Angoulême i Brussel·les, penso que val la pena que tothom faci l’esforç. Potser els diners han de venir de més enllà del comú (Govern, Andorra Turisme?). No ho sé i no soc jo qui ho ha de decidir. Estem a les portes d’unes eleccions i caldrà veure les propostes culturals dels programes de cada formació. Un àmbit que sovint queda relegat a segon o tercer terme. Però si hi pensem des de la perspectiva turística, potser hauria de començar a escalar posicions. Que les paraules que s’han escoltat fins ara de suport a l’ARCA i al còmic no quedin en no res. Disposar d’un museu amb cara i ulls ja és una fita, però si els murals urbans s’estenen pel país, per què no confiar en els personatges de les vinyetes? Per mi que torni el Corto! I si pot ser, que trobi una bona colla de companys de viatge. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT