PUBLICITAT

De la disbauxa a les carrosses infantils

S’apropa el dia de Carnestoltes (el 4 de març) i la veritat és que m’ha entrat la curiositat de saber una mica més sobre l’origen d’aquesta festa. Les escoles ja fa dies que la celebren (segur que al llarg de la setmana heu vist algun grup de joves o infants disfressats), diversos centres i entitats –sobretot els d’oci nocturn– també fa dies que promocionen una nit plena de festa i diversió, i alguns (els qui tenen sort) fins i tot han marxat a alguna illa canària per viure una setmana plena de colors i ritme. També hi ha els que s’ho miren de lluny i s’uneixen a la frase «a mi aquesta festa ni em va ni em ve» (com seria el meu cas). Ens conformen a veure passar una celebració plena de xivarri i efusivitat que -des del nostre entendre- no té massa sentit. I és que per molt que en l’escola o al llarg de la nostra vida ens hagin explicat l’origen del Carnestoltes, la veritat és que mai m’he parat a escoltar amb atenció i a retenir la informació que se m’estava donant. Així doncs, amb la voluntat de donar una segona oportunitat a aquesta festa i a decidir si estimar-la o menysprear-la des del coneixement, m’he dedicat a tafanejat una mica per Internet. 


No hi ha un sol origen o un començament clar de la festivitat. Almenys a la xarxa. Però la majoria de fonts que he consultat coincideixen a dir que se celebra a finals de febrer o principis de març (pocs dies després de la Quaresma) i que el més probable és que hagi sorgit de les antigues festes paganes i egípcies que se celebraven per venerar a un déu o a una figura mitològica. Els egipcis, per exemple, feien festes similars a les d’avui en dia (amb disfresses, música i menjar) per venerar al bou Apsis. Mentre que els pagans eren una mica més salvatges i es reunien en una gran festa de disbauxa i excessos per retre homenatge al déu romà del vi, Baco. Més tard, sembla que els romans van posar l’ull en aquestes festes i van decidir apropiar-se-les sota el nom de Les Saturnals, i al cap del temps, van acabar estenent-se per Europa i Amèrica amb un to més rebaixat. I és que com tot, els romans van voler anar un pas més enllà i no en van tenir prou amb disfressar-se i veure sense fi. Molts historiadors coincideixen a dir que el Carnestoltes grec i el romà era un precedent per celebrar les famoses bacanals que avui dia tant ens escandalitzen.

També hi ha qui troba en la celebració elements supervivents d’antigues festes andines prehispàniques i de rituals de les cultures afroamericanes. De fet, he trobat una pàgina on s’explica l’origen del Carnestoltes segons cada país. I creieu-me, no acabaríeu mai de descobrir nous orígens. Així doncs, sembla que l’inici i la història d’aquesta festa no són gens concrets. Com a molt, podem saber que prové d’antigues trobades on predominaven els desfasaments i un seguit d’activitats luxurioses que es realitzaven amb l’excusa de venerar a una figura mística. I és que sembla que per retre homenatge als déus s’hi valia tot... Quina sort! Ara bé, i les disfresses? No n’hi havia prou amb viure una nit boja de disbauxa? La teoria més plausible és que la tradició de disfressar-se o cobrir-se el rostre responia precisament a la necessitat de mantenir l’anonimat per així poder deixar de banda les formalitats i les normes i lliurar-se a l’èxtasi després del llarg període d’abstinència que deixava la Quaresma. Així doncs, podem veure que, una vegada més, la tradició d’abans i la d’ara no tenen res a veure... Vosaltres amb quina us quedeu? 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT