PUBLICITAT

Solucions als problemes

Els polítics professionals fan els seus programes fent cas de les enquestes, neguits i reflexions de la ciutadania, Déu me’n guard pensar el contrari, amb visió de país i projecte de futur i mai per formar un ball de cadires per poder tenyir d’un sol color el país. Així ho permet la nostra llei electoral. Els polítics prometen però res els vincula a allò promès. És una estafa en tota regla.
Des d’Andorra Sobirana proposem un canvi de model electoral. La Constitució està adaptada per prioritzar les majories absolutes i penalitzar la representativitat. Proposarem un canvi de criteri en les eleccions especialment en les territorials a on s’hauria d’anar al sistema internacional de la llei d’Hondt. No trobem just que qui guanyi s’ho emporti tot. Qui guanya a les territorials se n’emporta dos i això està fet amb vocació de tenir majories absolutes al Consell perquè es va pensar que una majoria absoluta donaria una bona governabilitat i amb aquests dos últims mandats de majoria absoluta de DA hem viscut un empobriment de la democràcia derivada d’un empobriment de l’ètica política. I això hauria de servir de precedent per conscienciar quan classe política tenim i cap a on anem.


Amb aquesta modificació de la llei electoral ho lligaríem amb una llei de responsabilitat política. Consistiria en una llei amb les propostes que fan al presentar-se els candidats i partits a les eleccions. S’entén que el programa d’una organització política és un dels motius pels quals els votants decideixen confiar-hi, tot i que estem vivint moments de màxims personalismes tenint la prova que a pocs dies de tancar les llistes electorals, hi havia dificultat per completar-ne algunes, la qual cosa evidencia la pobresa del seu programa electoral o la poca confiança que comporten certes aliances noves i no eternes. Sent així, en no complir-ho intencionadament, trencarien l’acord que s’estableix amb la persona a la qui li demanes el vot. 


En la dita llei s’hauria d’implantar un mecanisme pel qual una organització podria ser sancionada si incompleix explícitament el seu contracte que no voldria dir que no s’hagués d’incorporar noves lleis durant un mandat si s’escau, si el Consell General, i amb consens, així ho considerés. Però sembla que qualsevol intent encaminat a legislar sobre l’exigència de la responsabilitat política, fins ara, estava condemnat al fracàs.


Hem de ser crítics amb programes polítics. Programes de màrqueting per atraure el màxim de vots. Promeses electoralistes. Andorra Sobirana proposa solucions i no representa cap aparador. Aquestes darreres observacions suposen, entre altres, un intent obligat per bastir individualment el que s’anomena vot responsable, que també entra en el marc de la responsabilitat política. I no votar també és causa de responsabilitat.


Andorra Sobirana no vol una confrontació entre el sector públic i privat. Una societat fracturada i una qualitat de vida que convido que els nostres actuals representants de la majoria surtin i escoltin. Perquè pocs devien anar a les recents protestes fruit de la mala gestió política de DA. Problemes i neguits que qualsevol polític professional hauria sabut gestionar, que qualsevol equip professional amb tantíssimes ideologies oposades haurien sabut gestionar. O no. Potser aquest és l’error. I des d’Andorra Sobirana treballarem per convèncer a l’elector i al ciutadà en general que no caigui en l’error.


Per aquestes raons, la ciutadania està descontenta i frustrada; per això hi ha una separació enorme que separa els ciutadans dels seus dirigents; per això se sent a dir que no ens representen; per això els polítics són considerats pels ciutadans com un dels grans problemes de la nació. La situació és tan crítica i insostenible que és urgent redefinir aquesta relació entre societat civil i Estat, entre el ciutadà i el poder. Considero que els partits polítics són necessaris en democràcia però partits transversals, amb persones del poble andorrà. No obstant això, per acabar amb la visió actual del sistema, necessitem que els nostres representants siguin elegits amb més do de gent que cognom, amb més aspiració que cadira, amb separació efectiva dels poders i amb el dret a fer-los fora quan no compleixin amb el mandat que els hem donat, un dret a la revocació regulat, sense haver d’esperar quatre anys per a desfer-nos d’un poca-solta, un corrupte o un traïdor. Amb molt poques reformes, i amb un Estat que afirmi la llibertat de la persona podria començar a canviar i a millorar amb enlluernadora rapidesa. 


És hora d’assumir que Andorra no canvia i no millora perquè als partits i als seus polítics no els interessa. És hora de forçar la decència des de la ciutadania. I tornar a creure amb el populisme, amb l’estratègia de col·locar qui a on perquè aporti el vot necessari i per complir la promesa, havent viscut l’experiència dels últims dos mandats seria poc seriós. Conduir un país cap a no saps a on, no s’hi val. La política a Andorra esdevé corrupta i que aquesta esdevingui una feina fixa pot arribar a fer trontollar el model d’Estat per la seva poca fidelitat, compromís, ètica, humanitat, professionalitat i poca transparència. Un model d’Estat que vol controlar qualsevol moviment del ciutadà, sense crear riquesa i esprement-lo per tenir-lo controlat. Des d’Andorra Sobirana, no ho permetrem.


 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT