PUBLICITAT

Sr. Espot, no ‘pacifiqui’ més

El senyor Espot anunciava que dimitia del seu càrrec com a ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior el passat 27 de febrer. Segons les seves paraules, ho ha fet per dedicar-se «incansablement» a revalidar la majoria absoluta dels demòcrates a les eleccions generals previstes per al 7 d’abril.


Sobta, i també em preocupa, el fet que el candidat taronja defensi que del que està més content i satisfet de la seva gestió al capdavant del Ministeri d’Interior és l’assoliment de la «pacificació» dels Cossos Especials de l’Administració, és a dir, la Policia, els Bombers o els Penitenciaris, entre d’altres existents.


Segons recull el diccionari, pacificació és l’acció de pacificar, que significa planerament calmar, tranquil·litzar o restablir la pau.
Si fem un breu recordatori dels vuit anys aproximats en què Xavier Espot ha estat vinculat a l’actual Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, primer com a Secretari d’Estat i després com a ministre, podríem afirmar que el concepte que té de pacificació no s’ajusta en absolut al significat de tranquil·litzar, calmar o restablir la pau.


Una prova del que dic és tot el que hem viscut sota el mandat dels demòcrates,  Xavier Espot inclòs. Fent un resum ràpid: manifestacions i vagues de funcionaris per retallades salarials; demandes judicials contra edictes públics de contractació, especialment en educació; demandes judicials sobre les retallades en els drets passius de la jubilació dels funcionaris, alguna inclús pendent d’arribar al Tribunal Europeu dels Drets Humans; demandes judicials pels concursos d’oficials i sotsoficials del Cos de Policia; demandes judicials per diversos problemes laborals dels funcionaris; denúncies per adjudicacions públiques i contractacions de personal de relació especial; prejubilacions a la Policia per la retallada de drets; problemes de pagaments de la CASS als funcionaris i un llarg etcètera de situacions que ara, per espai, no enumeraré.


Aquests problemes exposats de forma genèrica que han fet córrer rius de tinta en els mitjans de comunicació, deixen en evidència que la suposada pacificació de l’Administració que pretén servir d’aval, en les properes eleccions generals, el delfí de Toni Martí, més que pacificar el que ha fet ha sigut revoltar, alterar, posar en peu de guerra als treballadors del sector públic del país.
Aquest període de vuit anys del Govern de DA, sense cap mena de dubte, ha estat, fins a l’últim moment amb l’aprovació de la Llei de la Funció Pública en temps de descompte de la legislatura, el període més convuls i més conflictiu mai viscut en la història de l’Administració Pública andorrana, i que lamentablement lluny d’amainar els ànims, farà treballar de valent al nou Govern que surti escollit de les eleccions del 7 d’abril per redreçar la situació. 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT