Herència digital
Els seus ulls s’havien apagat, continuaven ben oberts, però ja no hi veien res. Darrera seu quedaven moltes hores d’escriptura, de tertúlies radiofòniques i de televisió i, per descomptat, de deixar la seva empremta a les xarxes socials.
En un gir inesperat pels seus hereus, havia decidit publicar a internet les seves darreres voluntats i, les instruccions a can notari no havien deixat lloc a dubte. No havien passat ni 48 hores de la seva mort que els magazins rosa de televisió bullien utilitzant les publicacions aparegudes en els seus perfils de les xarxes socials. Els seus hereus van haver de convocar una reunió d’urgència a can Notari. Aquests, volien esborrar les dades de caràcter sexual i de religió que el finat havia publicat i que no deixaven en gaire bon lloc ni a ell, ni a la seva ex, però el notari tenia una mala notícia per tots ells, i és que el seu parent, fent ús de la nova llei de protecció de dades, havia deixat per escrit que ningú podia sol·licitar la rectificació o supressió de les dades publicades, a excepció de la seva parella actual.
Els darrers anys, la relació amb la seva ex i els fills havia deixat d’existir. Tot i així, va decidir que la major part de l’herència aniria a parar als fills i una part a la seva parella actual. La seva ex no només no rebria res sinó que, amb les publicacions realitzades post mortem, quedaria indirectament retratada. Ho havia fet amb tota la mala fe que havia pogut, però aquell acte li havia permès recuperar part de l’autoestima que la seva ex s’havia encarregat d’enfonsar amb anys de litigis i declaracions poc encertades a la premsa del cor. Ell moria i li era ben bé igual el que es digués, doncs no hi seria per veure-ho, però ella ho arrossegaria fins al dia de la seva mort. Si la venjança és un plat que es serveix fred, ell havia sabut esperar fins a la seva congelació. Però què s’havia pensat la mala pècora!!
Protecció de Dades i garantia de drets digitals en el món laboral i els infants
Sens dubte l’any 2018 ha estat l’any de la protecció de dades a nivell europeu. Molt s’ha parlat del nou Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) des que el passat 25 de maig del 2018 va passar a ser d’obligat compliment per totes aquelles empreses i organitzacions que dins el marc de la Unió Europea (UE) tracten dades personals dels individus que hi resideixen, i és que la normativa que impulsa la protecció de les persones físiques en el que respecta al tractament de dades personals i normes relatives a la lliure circulació d’aquestes dades, no deixa indiferent a ningú.
A Andorra, al no ser país comunitari la nova llei no és d’aplicació directa, però si per aquelles empreses que tracten dades personals de ciutadans de la UE ja que segons l’article tercer, on es fa referència a l’àmbit territorial, la norma és d’aplicació per empreses radicades fora de l’espai econòmic europeu que tractin dades de ciutadans de la Unió. Andorra, que el passat 28 de gener va signar el protocol d’esmena al Conveni per a la protecció de dades de caràcter personal del Consell d’Europa, haurà d’adaptar l’actual Llei Qualificada de Protecció de Dades (LQPD) a la nova normativa europea.
A Espanya, el passat 5 de desembre de 2018, va ser aprovada i publicada la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals i garantia dels Drets Digitals, adaptada conforme al reglament 2016/679 del parlament Europeu.
Més enllà de l’herència digital que aborden els capítols 3 i 96 de llei Espanyola en relació a les dades de persones traspassades i als que, en certa forma, he volgut tractar en el micro-relat que acompanya l’article, faré referència a la que considero una de les principals novetats de la llei Espanyola on en el Títol X de Garantia de Drets Digitals es reforça la intimitat en els entorns laborals i s’aborden temes tan interessants com el dret a la desconnexió digital, aspecte que a França, on està recollit dins la Llei del Treball, va entrar en vigor el dia 1 de gener de 2017.
El dret a la desconnexió digital, en el cas de la llei espanyola (article 88) fa referència a l’ús raonable de les eines tecnològiques dins l’espai de treball. En aquest sentit es planteja que els treballadors tinguin dret a la desconnexió digital fora de l’àmbit laboral amb l’objectiu de garantir, el respecte del seu temps de descans, així com la intimitat personal i familiar, adaptant d’aquesta forma la realitat social a les necessitats de conciliar la vida laboral i familiar. El consens entre el treballador i l’empresa caldrà buscar-lo des d’una negociació col·lectiva, o el que s’acordi entre l’empresa i els representants dels treballadors, que serà traslladat a una política interna on «es definiran les modalitats d’exercici del dret a la desconnexió i a les accions de formació i sensibilització del personal sobre un ús raonable de les eines tecnològiques que eviti el risc de fatiga informàtica. En particular, es preservarà el dret a la desconnexió digital en els supòsits de realització total o parcial del treball a distància així com en el domicili de l’empleat vinculat a l’ús amb finalitats laborals d’eines tecnològiques».
El dret a la intimitat i ús de dispositius digitals en l’àmbit laboral (article 87 de la llei espanyola) especifica que els treballadors tindran dret a la protecció de la seva intimitat en la utilització de l’equipament tecnològic que l’empresari posi a la seva disposició. Mentre no s’hagi aprovat una política d’ús de dispositius per finalitats privades i els treballadors no hagin estat informats, l’empresa no podrà inspeccionar-ne el contingut. Això no exclou que no pugui controlar la seva utilització i integritat. En aquest sentit, el més prudent és que l’empresa, junt amb els representants dels treballadors, estableixi els criteris i protocols per emprar els equips de forma raonable i que haurà de ser comunicat a tota la plantilla.
El dret a la intimitat davant els sistemes de geolocalització en l’àmbit laboral també queda recollit dins la llei espanyola en l’article 90. Amb caràcter previ, les empreses hauran d’informar de forma expressa, clara e inequívoca als treballadors i representats, de l’existència i característiques d’aquests dispositius.
En conjunt, el tractament de dades personals en l’àmbit laboral, gira al voltant de la necessitat d’establir acords i convenis col·lectius entre treballadors i empresaris, tal com queda recollit en l’article 88 del reglament europeu de protecció de dades.
Per finalitzar i atenent a la meva faceta de pare de dos fills de 15 i 12 anys, faré referència a les polítiques d’impuls de drets digitals, en les que el govern espanyol dins l’article 97 especifica: S’aprovarà un Pla d’Actuació dirigit a promoure les accions de formació, difusió i conscienciació necessàries per assolir que els menors d’edat facin un ús equilibrat i responsable dels dispositius digitals i de les xarxes socials i dels serveis de la societat de la informació equivalent d’internet amb la finalitat de garantir l’adient desenvolupament de la seva personalitat i de preservar la seva dignitat i drets fonamentals. De ben segur que, si preguntem a uns quants pares, no arribarem a un consens de què significa «fer un ús equilibrat i responsable dels dispositius digitals» i és que vivim en un món de contrastos. Mentre que a l’escola Andorrana els nens tenen la seva pròpia tauleta a partir de l’ESO, i tot el material, exercicis i documents de suport lectius giren al voltant d’aquest dispositiu, els pares de les empreses més tecnològiques, entre ells Bill Gates (Microsoft) o Sergey Brin (Google) han apostat per limitar la utilització d’aquests dispositius als seus fills, i fins i tot de dur-los a col·legis on la tecnologia no tingui cap mena de cabuda.
Entre els motius d’aquesta restricció, no matar la creativitat i sobretot la preocupació per emprar de forma compulsiva i sense control aquests dispositius. Menció especial al fet que alguns d’aquests tecnòlegs coneixen com han estat dissenyats alguns jocs o equipament electrònic per tal que l’infant o adolescent vulgui utilitzar-los de manera contínua. Així, no és d’estranyar que les notícies sobre les possibles conseqüències a llarg termini de les noves tecnologies cada cop vagin a més. Com a exemple, dos dels inversors més importants d’Apple, van demanar a la companyia mesures per combatre la creixent addicció dels menors als dispositius mòbils, ja que les empreses no poden delegar la responsabilitat de les possibles conseqüències a llarg termini de l’ús continuat d’aquests dispositius.
I vostè, estimat lector, en quin punt creu que està l’equilibri en la utilització d’aquests dispositius? Creu que els seus fills en fan un ús responsable?