Estefania Gracia Periodista

Es busquen dues noies agradables a la vista per fer de cambreres i parlar amb els clients»; «busquem una noia jove sense càrregues familiars presents ni futures per fer feines de casa»; «es busca matrimoni per treballar tot l’any [...] ella: saber cuinar menjar cassola i tapes, i ell: saber de manteniment i de cambrer»... 

Aquests són només alguns dels anuncis verídics que podem trobar a les xarxes socials i que no deixen de ser un petit gra de sorra enmig de l’enorme tempesta que constantment ennuvola la societat. No cal buscar molt. Segur que si obrim Internet, la televisió o qualsevol altre mitjà quotidià comprovarem que en algun moment apareixerà un missatge, una imatge o un gest sexista. L’últim anunci (el del matrimoni) em va aparèixer al Facebook la setmana passada. Són missatges petits, persistents i que per a molts passen desapercebuts.

Però, sobretot, són proves irrefutables que la desigualtat segueix més que present en el dia a dia de tots. Els anuncis de feina masclistes són només un exemple. Constantment podem veure espots televisius o imatges públiques plenes de sexisme i de distinció cap a un sexe o l’altre. Han passat molts anys des del «Manual de la bona conducta de la dona» o de «La guia de la bona esposa». I tot i això, sembla que mai ens acabem de desfer de la distinció entre ambdós sexes. I és que (sense ànim de ser negativa) queda molt a fer per poder llegir una secció d’anuncis, veure una pel·lícula o passejar pel carrer sense que ens trobem de front amb la discriminació. 

El sol fet d’haver de celebrar un dia de la dona ja indica que molta igualtat no hi ha. I és que de la mateixa manera que fa unes setmanes alguns reivindicaven que l’amor s’ha de demostrar durant tot l’any (fent referència a Sant Valentí), també és important tenir present que les dones som dones durant els 365 dies del calendari. Sembla que durant els darrers anys aquest fet no es tenia massa present. Tant per part del sector polític com del social (associacions, agrupacions, col·lectius...), la reivindicació estava una mica parada. El país estava callat i hi havia la impressió (des de fora) que a tothom li estava bé. I ja se sap, si no hi ha queixes, és que no hi ha problemes, no?

Doncs res més lluny de la realitat... Per sort, però, la situació ha canviat. I força. I és que podem dir que durant el darrer any i el que portem d’aquest, les veus femenines s’han alçat més fortes que mai. Gran part de les associacions i agrupacions del país estan fent una feina exemplar. I és que en nombroses ocasions s’està actuant per acabar amb la bretxa salarial, la manca de quotes, el sostre de vidre, l’abús o la despenalització de l’avortament. Llàstima que el Govern no estigui tant per la tasca com es desitjaria. Han passat vuit anys i l’evolució parlamentària en aquest tema ha estat més aviat poca. I ara ja no millorarà, ja que l’únic que es té al cap són les eleccions...

Per tant, només ens quedarà veure si els futurs governants compartiran més sensibilitat amb les demandes contra la desigualtat i si permetran d’una vegada per totes que Andorra sigui per fi capdavantera en alguna cosa. I si ho pot ser en temes d’igualtat, millor que millor.