PUBLICITAT

Gent tòxica

Definició: Subjecte que et pertorba emocionalment, et transmet el seu malestar amb queixes i crítiques. És cruel, despietat, mentider i controlador, ets la seva titella. No li importes gens ni mica. Sempre vol ser el centre d’atenció i s’inventarà qualsevol història per aconseguir-ho. És psicòpata i narcisista, està convençut que les seves virtuts són millors que les teves i les seves docències, són pitjors. Amb aquesta descripció vull que entenguis que algú pot ser tòxic per a tu però, no per a mi, i a la inversa. 
Les persones tòxiques són perilloses. És passen el dia criticant. Si estan amb tu, critiquen als altres i quan tu no hi ets, et critiquen a tu. Encara pitjor, quan estan entre elles i una se’n va, també la critiquen. Gaudeixen fent el mal. Només coneixen aquesta forma de vida. Viuen còmodament i sense prendre riscos, no volen esforçar-se. Tampoc tenen ni disciplina, ni determinació. És conformen amb allò que tenen, encara que no els satisfaci. És queixen tot el dia però no fan res per canviar la situació. Són envejoses, mentideres i vagues. En sentir-se inferiors a les altres, han de criticar-les i així sentir que són superiors. Facis el que facis, ho menysprearan. Infravaloraran els teus èxits i exageraran els teus fracassos. Te’n assabentaràs de coses que encara no has fet i amb el pas del temps, si no t’allunyes d’elles, t’autodestruiràs. Et sentiràs inútil i incapaç de fer qualsevol cosa. Començaràs amb l’efecte Pigmalió i acabaràs amb l’indefensió apresa. 
–Efecte Pigmalió: et comportaràs segons creguis que els altres esperen de tu. Si creus que pensen que ets un inútil, et comportaràs com a tal. 
–Indefensió apresa: has après que encara que et defensis dels seus atacs, sempre acaben vencent i que no té sentit invertir ni temps, ni esforços. Segurament, en algun moment vas intentar defensar-te i no va sorgir efecte. Has generalitzat aquesta situació i dones per fet que sempre serà igual. No tens en compte que les circumstàncies poden canviar. Aquestes persones és comparen constantment amb tots. Només per recalcar que són millors. T’intenten desmotivar en tot allò que emprenguis. Encara que de vegades no ho diguin amb paraules, el seu cos no ho pot dissimular. Els seus gestos i mirades ho estan afirmant, són el reflex de la seva maldat. Et jutgen dient-te que són sinceres i que és pel teu bé, però curiosament, només és fixen en els teus defectes. 
És difícil allunyar-se d’elles, estan per tot arreu. Poden ser els teus pares, familiars, amics, companys de feina, etc. Estan convençudes que l’atenció rebuda durant la seva infància ha sigut insuficient i injusta. Aleshores, per compensar-ho, busquen desesperadament més atenció en la seva etapa adulta. L’aconsegueixen manipulant als altres, la qual cosa els deixa un gran buit interior. Se senten frustrades i aquesta sensació les porta a un comportament desesperat i impulsiu. 
El perfil d’aquesta persona te dues característiques: és envejosa i vaga, en conseqüència té baixa autoestima. Llavors, per superar aquesta barrera, et farà sentir culpable dels seus mals. Quan naixem tots som o negatius o optimistes però, amb les circumstàncies de la vida, hi ha gent que és torna tòxica. Per què? Com he dit abans, és vaga i ho vol tot fet. També, com te baixa autoestima, se sent inferior a tothom i creu que si posseeix allò que tens tu, se sentirà millor, d’aquí l’enveja. Aquest sentiment no et deixa gaudir del que tens, per això, sempre en vols més. 
–En algun moment tots podem ser tòxics. Com saber si ho ets ? Quan tens enveja d’algú, què penses? 
«Desitjo allò que té l’altre i utilitzo aquesta energia per superar-me i aconseguir-ho però, sense fer-li cap mal. És a dir, ho faig per mi, per estar millor. O per contra, li desitjo el mal i el critico per enfonsar-ho». 
Els tres àmbits on més els trobem: la feina, la parella i els amics. 
–Feina: crítiques i rancors. És formen grups per aïllar-te i els càrrecs són a dit. És premia més l’amiguisme que la competència de la persona. Per molt competent que siguis o per molts estudis que tinguis, si no ets amic del superior, no tens res a fer. 
–Parella: t’aïlla socialment, et separa del teu entorn i destrueix la teva autoconfiança. Et torna submís a les seves exigències. És un procés lent però sense interrupció. Depens d’ella per fer qualsevol cosa i prendre qualsevol decisió. El teu cercle d’amics i familiars ha desaparegut. 
–Amics: l’interessat/da. Només et busca per demanar-te diners o quan està avorrit/ da. Des del moment que te parella, desapareix. Qui ha deixat diners a algú i quants els heu recuperat? 
–Com ens enfrontem? Primer em d’acceptar-la com és. No la podem canviar, no barregem el desig amb la realitat. Ens enfrontarem de forma passiva, amb la indiferència cap als seus comentaris (actitud d’acer), em rellisca allò què em diguis.  La nostra intenció es que ens deixi tranquils. Li donem la raó, ens apiadem d’ella però també exagerem encara més la situació. Li diem: Tens raó, és veritat, el món està fatal, tot et passa a tu, quina injustícia més gran. Amb aquestes respostes d’indiferència deixarà d’explicar-te els seus mals perquè és dirà, «cada vegada que parlo amb aquest, surto pitjor». 
–Com contestar quan et demani la teva opinió? Recorda que no saps la seva intenció, aleshores, has de ser prudent, diràs: Deu n’hi do, sigues tu mateix, ja ho pots ben dir, etc.
–Com contestar a les seves ordres: no pots dir ni que si ni que no. No t’estàs negant, simplement ho faràs quan a tu et vagi millor. Si dius NO, crearàs un conflicte però si dius SI, t’estàs creant una obligació. S’ha de contestar: ara ho faig, estic arribant, ara mateix, etc.

Comenta aquest article

PUBLICITAT