Sí als drets de les dones, sí al coprincipat
Autores: Roser Suñé, Núria Rossell, Ester Molné, Helena Mas, Èrica Armengol, Carolina Pastor, Sílvia Gonçalves, Noelia Guillermo, Meritxell Palmitjavila, Mònica Bonell, Meritxell Alcobé, Maria Martisella, Edith Quirós, Marta San Juan, Sandra Codina, Bernadeta Coma, Alèxia Gallego, Rosalina Areny, Vicky Grau, Sofía Cortesao, Sílvia Calvó, Montserrat Capdevila i Jennifer Puig, candidates a les llistes nacionals i parroquials de Demòcrates.
La setmana passada, el candidat de Demòcrates, Xavier Espot, acompanyat de Roser Suñé, Helena Mas i Joan Martínez, va presentar la nostra proposta de creació d’un Servei d’Atenció Integral a la Dona, centrat especialment en la salut sexual i reproductiva. Es tracta d’un servei transversal que oferirà atenció, assessorament i acompanyament mèdic, psicològic, social i jurídic a aquelles dones que es troben en una situació d’embaràs involuntari.
El Servei d’Atenció Integral també atendrà altres casuístiques, com les situacions d’avortament involuntari o de fracàs d’un procés de reproducció assistida, i també tindrà funcions de planificació familiar i d’educació en una sexualitat responsable; i no es limitarà només a atendre, assessorar i acompanyar les dones, sinó també el seu entorn més immediat. Així mateix també realitzarà un acompanyament d’aquelles dones que, malgrat trobar-se en una situació d’embaràs involuntari, decideixin tirar endavant amb la gestació.
L’acompanyament té també per objectiu afavorir el benestar integral de la dona, i prevenir el possible desenvolupament de malestar o trastorns psicoemocionals. I, en aquells casos on aquest procés esdevingui un succés vital estressant o traumàtic, aquest servei pot oferir una intervenció especialitzada.
Però és evident que la funció més destacada, i la que genera més titulars de premsa, és la d’assistència i acompanyament a aquelles dones que estan determinades a interrompre el seu embaràs. Perquè el codi penal tipifica com a delicte l’avortament, donant compliment al que estableix l’article 8.1 de la Constitució que protegeix el dret a la vida «plenament en les seves diferents fases»; una redacció que va ser fruit de la negociació el 1993 amb els coprínceps, en aquest cas amb el copríncep episcopal. Per tant, deixar l’avortament sense conseqüències jurídiques –com proposen algunes formacions polítiques– requeriria una modificació constitucional i posaria en qüestió el futur del coprincipat parlamentari.
La proposta d’un Servei d’Atenció Integral a la Dona neix de la necessitat d’avançar en el reconeixement dels drets de les dones sense veure’ns abocats a una crisi institucional que significaria bandejar del dia a l’endemà un sistema polític que ha donat a Andorra més de set segles de pau i d’independència. Nosaltres no som partidàries de provocar aquesta crisi institucional; però tampoc no volem que les dones que es troben en situació d’embaràs involuntari quedin desateses.
Sorprèn que una proposta que significaria un avenç en la salut sexual i reproductiva de les dones hagi rebut dures desqualificacions per part del Partit Socialdemòcrata. Sembla com si el PS rebutgés qualsevol solució que no passi per obrir la crisi institucional de què parlàvem abans; com si se sentissin còmodes instal·lats en el conflicte i volguessin abocar-nos, tant sí com no, a haver de triar entre els drets de les dones i el manteniment del coprincipat parlamentari.
En la seva obsessió per rebutjar qualsevol solució que no passi pel tot o res, la candidata del PS Rosa Gili ens va recordar que l’article 8.2 del Codi Penal vigent estableix que la llei penal s’aplica a tota persona de nacionalitat andorrana que hagi intentat o consumat un delicte fora d’Andorra. Però va obviar que l’apartat a) de l’article 8.4 estableix que la previsió de l’article 8.2 només s’aplica quan «la infracció tingui caràcter de delicte a l’Estat on ha estat comesa». I l’avortament voluntari –en determinats supòsits i terminis– no està tipificat com a delicte ni a França ni a Espanya.
Per tant, el Servei d’Atenció Integral no estaria acompanyant cap dona a cometre un delicte a Espanya o França que després pogués ser perseguit a Andorra. Afirmar el contrari és fals i es fonamenta en una lectura parcial de la llei.
Però, més enllà de l’anècdota de les valoracions del PS, l’important és que el Servei d’Atenció Integral representa un avenç en l’efectivitat dels drets de les dones, s’adequa perfectament a la legislació vigent i no obre una crisi institucional i política de conseqüències desconegudes i d’abast difícil de calcular.
A més, i a mode de conclusió, el Servei d’Atenció Integral seria una bona proposta fins i tot en el cas que l’avortament no estigués tipificat com a delicte; perquè les seves funcions d’atenció, assessorament i acompanyament a les dones i al seu entorn seguirien sent molt necessàries. I això ens serveix per recordar que l’opinió majoritària a la nostra formació política és favorable a despenalitzar l’avortament en els tres supòsits bàsics, que la nostra negativa a fer-ho rau en la voluntat de mantenir el coprincipat parlamentari i que si mai s’obre una finestra d’oportunitat per despenalitzar l’avortament en aquests casos sense haver de renunciar al coprincipat, sens dubte nosaltres l’aprofitarem. Però fins i tot aquell dia continuarà sent molt necessari el Servei d’Atenció Integral a la Dona. H
Candidates a les llistes nacionals i parroquials de Demòcrates.