PUBLICITAT

San Millán de la Cogolla

Durant la meva escapada a la Rioja pel pont de la Constitució, tot i que no estava en la meva ruta de viatge, vaig aprofitar per visitar, entre altres llocs molt interessants, San Millán de la Cogolla, el bressol del castellà i així continuar amb la ruta denominada com la de la Fundació Camí de la Llengua castellana de la qual ja us vaig parlar quan vaig visitar Santo Domingo de Silos. Després d’aquesta visita, de les sis localitats que componen aquesta ruta –San Millán de la Cogolla, Santo Domingo de Silos, Valladolid, Salamanca, Àvila i Alcalá d’Henares–, només em resta visitar la capital val·lisoletana inclosa en la ruta per haver-li estat concedit, popularment, l’honor de ser la ciutat on millor es parla el castellà. Títol que avui comparteix amb la resta de les províncies de la Comunitat de Castellà i Lleó i que té el seu origen en la Cort del segle XV. Els il·lustrats i estudiosos d’aquella època van contribuir a la difusió i impuls d’un castellà modèlic i depurat.
Visitar San Millán de la Cogolla equival a visitar els monestirs de San Millán de Yuso (de sota) i de Suso (de dalt), els quals estan catalogats com a Patrimoni de la Humanitat, indicant aquests noms la seva ubicació. Expropiats tots dos monestirs per la desamortització de Mendizábal en 1836, Yuso avui pertany a l’ordre dels Agustins recoletos que l’hi van comprar a l’Estat anys més tard –entre els seus murs encara habiten vuit monjos d’aquesta ordre– i Suso segueix en mans de l’Estat.
Parlar del Monestir de Suso és parlar dels set Infants de Lara. Conta la llegenda, que va sorgir d’una realitat històrica datada en l’últim quart del X, que els set germans, fills del noble Gonzalo Gustioz, van ser capturats pels musulmans en una emboscada preparada per Ruy Velázquez, traslladats a Còrdova i decapitats. Els cadàvers es van a dur a Castella i van ser dipositats en uns sepulcres petris que es van situar en el pòrtic meridional del monestir de San Millán de la Cogolla de Suso. D’aquesta manera, el monestir va ser també conegut com a panteó dels set herois castellans. En Suso va ser on es va trobar el «Còdex Emilianense 60» del segle X, on apareixen escrites les famoses «Glosses Emilianenses» com notes al marge de pàgina. Aquestes «Glosses» es consideren com la primera manifestació escrita del castellà. L’original es troba a la Reial Acadèmia d’Història.
Aquest monestir va sorgir de les coves, que van ser habitades al segle VI pels eremites deixebles de San Millán, és a dir, Emiliano, que era el veritable nom del sant. Les successives ampliacions van convertir aquestes coves primer en un cenobi i després en un monestir on es poden observar els diferents estils arquitectònics que es van anar superposant entre els segles VI i X: visigòtic, mossàrab i romànic.
El Monestir de Yuso, construït per ampliar el de Suso al segle XI, destaca per les seves grans dimensions. Va ser reconstruït als segles XVI, XVII i XVIII, i en ell també es conjuguen diferents estils arquitectònics: renaixentista i barroc principalment. En ell es troba l’arqueta del segle XI feta d’or i ivori, que guarda les relíquies de San Millán.
Una visita molt aconsellable no només pels monestirs, sinó pels bells paratges que els envolten. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT