Alfons Clavera

Un dels temes estrella d’aquesta campanya electoral que estem vivint i que és de vital importància pel futur i l’estabilitat del nostre país així com de les properes generacions és sense lloc a dubte la definició del model de relació i encaix d’Andorra a la UE.
Units pel Progrés d’Andorra (UPA) entenem que totes les forces polítiques hi han de poder donar la seva opció i participar perquè ens hi juguem el futur d’Andorra. Creiem que és bo assolir un consens entre tots els actors polítics que afavoreixi el nostre país. 
Tot pacte per definició requereix un esforç per assolir el consens i s’ha d’endegar sempre partint d’un paper en blanc en el qual tothom ha d’estar obert a què els altres puguin incorporar les aportacions dels altres.
Aquest no ha estat fins ara el tarannà de Demòcrates que en els dos darrers mandats en què han governat ha volgut anteposar els seus plantejaments a les aportacions de les altres forces polítiques -invocant una malentesa majoria parlamentària-, i que irremeiablement finalment han conduït l’assaig de pacte d’Estat que ells mateixos van impulsar a un estrepitós fracàs.  
El cap de llista de Demòcrates, Sr. Espot, en el debat de la CEA ens va manifestar la seva predisposició a parlar. Doncs bé, comencem a parlar-ne ara en campanya electoral:
 El tractat internacional bilateral d’associació a una organització internacional com és la UE és un assumpte d’Estat i de gran abast. La voluntat i la capacitat de l’Estat d’assumir determinats drets i obligacions en el pla internacional, treaty-making power, generalment plasmada per escrit i de forma solemne no és una qüestió menor. I el Govern té un insustituïble paper en aquesta matèria, però aquesta competència s’ha d’exercir garantint en tot moment el ple acord de totes les forces polítiques i també comptant amb el vistiplau de tots els actors socials i econòmics del país, que lògicament s’han de sentir en tot moment ben representats en tot el procés negociador. 
Units pel Progrés d’Andorra (UPA) creu que el Govern de Demòcrates ha comès un greu error compte tingut que no ha fet una bona negociació d’un capítol fonamental com ho és el marc institucional del tractat, i per aquesta raó el nostre grup polític aposta per tornar a l’inici i començar de nou. Així ho podem fer perquè semblaria que no hi ha cap compromís signat a hores d’ara entre Andorra I la UE, i per tant res està tancat. 
Doncs bé, si analitzem com s’ha desenvolupat l’inici del primer capítol de la negociació el primer que destaca és l’actitud dels Demòcrates de total submissió a la UE, seguidisme que des del principi ha presidit tot el procés negociador del tractat. 
En un primer moment Demòcrates van acceptar, sense cap tipus d’objecció, la proposta de la UE de negociar un mateix marc institucional amb Mònaco i San Marino, el que vulgarment s’anomena café per a tots, tot i ser plenament coneixedors que aquests països tenen una realitat social i econòmica ben diferent de la nostra i la mínima prudència aconsellaria no haver-se plegat a una negociació multilateral.Units pel Progrés d’Andorra (UPA) considera que el text del marc institucional que ha proposat per la UE no és gens convenient per Andorra perquè representa una important cessió de sobirania per part del nostre país, que no té precedents en cap acord internacional signat per la UE amb tercers països. Es tracta, doncs, d’una imposició extraordinària de la UE vers Andorra que mai podem acceptar.
És innegable la importància del marc institucional en qualsevol tractat internacional, i més encara en un acord d’associació amb la UE, compte tingut que aquesta és la part més important del conveni que precisament es destina a definir quines hauran de ser les relacions institucionals entre la UE i l’estat nacional. És per això que el nostre país ha de ser molt prudent i curós, hem d’estar molt atents perquè qualsevol pas en fals en aquesta part fonamental del tractat pot comportar un perjudici irreparable per la sobirania nacional de l’Estat andorrà, que pot quedar seriosament malmesa i compromesa.
Pel que hem vist fins al moment Demòcrates precisament no ha destacat per la seva defensa de la sobirania nacional, ni tampoc per la seva perspicàcia negociadora amb la UE.
Entenc que en la negociació del marc institucional -per la seva rellevància- Andorra no es pot permetre fer cessions que afectin la sobirania nacional que serien gratuïtes i innecessàries perquè després de l’aprovació de la Constitució l’any 1993, el Tractat bilateral d’associació entre la UE i Andorra –si finalment es signa, es ratifica posteriorment pel Consell General i es valida per mitjà d’un referèndum pel poble andorrà- pot esdevenir després de la Carta Magna el text jurídic més rellevant pel nostre país.
Voldria fer unes breus consideracions sobre el contingut que al meu entendre constitueixen unes línies vermelles que no es poden ultrapassar en la negociació del que haurà de ser el marc institucional del tractat internacional. 
Primerament, em referiré al Comitè o Consell d’Associació -que és l’òrgan principal del tractat- que en el text proposat per la UE no es preveu que sigui un òrgan decisori, sinó més aviat dialogant o consultiu.
Entenc que el text que ens proposa la UE és totalment inacceptable per Andorra compte tingut que el Comitè o Consell d’Associació hauria de ser el màxim òrgan decisori del tractat per dirimir les diferències entre les parts del tractat. 
Així, doncs -contràriament al que proposa la UE i Demòcrates ha acceptat- les decisions s’haurien d’adoptar en el si d’aquest Comitè d’Associació sempre per unanimitat i consens entre les parts contractants, UE i Andorrra.     Alhora, cal dir que el referit Comitè en tots els tractats d’associació de la UE amb tercers països és un òrgan eminentment polític per tant -de manera inexcusable- hauria d’estar representat al més alt nivell, que en la meva opinió hauria de ser a nivell ministerial, d’una banda per membres del Consell de la UE i membres de la Comissió Europea, i per part d’Andorra pel Ministre d’Exteriors, essent la presidència del dit òrgan exercida per una i altra part de manera alternativa.
 També és molt important establir amb claredat, i sense llacunes, quines són les atribucions i competències així com els mecanismes de funcionament d’aquest Comitè d’Associació. Demòcrates ara per ara no ha demostrat cap capacitat negociadora en el tractat d’associació amb la UE que destaqui per la defensa de la sobirania del país, sinó més aviat tot el contrari, una inexplicable i poc responsable submissió als criteris que la UE ens vol imposar, que són totalment excepcionals i sense precedents en altres tractats bilaterals d’associació.    Per tot l’anteriorment exposat, Units pel Progrés d’Andorra (UPA) apostem perquè les negociacions tornin a l’estadi inicial i comencem a negociar de zero per assolir un marc institucional que sigui favorable a Andorra, explicant a la UE -sense complexos- que el model que ells ens proposen no és equilibrat, ni igualitari, i que apostem per un marc institucional a un mateix nivell entre la UE i Andorra, en el marc del qual les decisions s’adoptin sempre per unanimitat i consens entre les parts contractants.